30/6/07

CENTURY GOTHIC 11

(un camp de gespa artificial al bell mig d'una ciutat. tres i deu de la tarda. cel ennuvolat però amb sol)
à: (mans dins la butxaca) ja saps com sóc jo amb els meus complexes.
r: ho sé, però què vols que et digui? jo sempre t'hi he trobat (es col.loca bé les ulleres de sol damunt del cap)
à: (dues passes i s'atura mentres r segueix caminant) i m'ho dius ara? tres anys després que ens coneguessim? collons, m'agafes per sorpresa. ho dius perquè és el que et toca.
r: seràs gilipolles... (riu. l'agafa del braç. s'encaminen cap a la gespa) jo sempre he pensat que ho ets. i sobretot d'un any cap aquí, quan et vas rapar i et va donar per començar a còrrer més del que acostumaves mentres nosaltres estavem a bolívia.
à: vas notar canvis a la tornada... (inseguretat en el tó de veu. s'inicia com una afirmació que es converteix en una pregunta suspesa en l'aire)
r: sí.
à: sé que és més un tema meu que no pas com em vegin els altres. se m'activen les inseguretats davant d'ells.
r: almenys ara ja has validat la teva seducció, encara que sigui diferent a la seva, que aquest rotllo de nen indefens no et funciona ja, bandarra.
(somriure d'à. r li fa un llengota. à es passa la cinta de la bossa per damunt del cap i, mentres r es treu les sandalies, s'asseuen a la gespa)



(tres i quinze. à jau damunt la gespa mentres r te el cap recolzat al seu ventre)
r: estic escandalitzada... (es posa la mà a la boca en un fals gest de tos aristocràtica)
à: ui, sí, pobreta, ella.
r: en un altre moment, qui sap? però mira, ves per on, això es algo que no crec que fagi mai, ja. estic molt bé amb el meu home...
à: ho sé.
r: però... (gira el cap cap a à) i com és?
à: (riguent) intens. però en tinc un record difús. fa nou anys ja...
r: collons, jo fa nou anys... bé, no recordo què feia fa nou anys però de ben segur no era això.
à: te n'adones? vam intimar parlant d'això i aquí ens tens, parlant-ne un cop més.
r: hi ha coses que mai es faran.
à: bé, tu mai faràs això i jo mai tindré un fill biològic, per exemple. (una punxada, el judici d'haver aparellat frívolament pràctiques sexuals lliberals amb la capacitat de tenir descendència)
r: (girant-se cap a à amb expressió confusa) no tindràs un fill biològic? i per què no? pots escollir una mare de lloguer...


à: no ho sé. no creus que portar nou mesos al ventre la criatura d'algú altre canvia les coses? vull dir que si quan neix el nen la mare és capaç d'entregar-lo sense més, quin missatge de benvinguda se li està donant al nadó? i si en canvi s'hi sent lligada, com l'afecta això, veient que aquest fill se l'emporta algú altre?
r: ja...
à: (es queda mirant un punt fix. el sol crema. l'aire és fred) si hem de tenir més dinars així, m'avisaràs amb antelació?
r: burro... (els dos riuen. r s'asseu entre les cames d'à)
à: amb ser tiet també em conformo, per ara.
r: veus? per això encara tardaràs una mica...
à: pot ser, però de totes les meves nenes ets a la primera a la que veig parint.



(tres i trenta-cinc. de camí cap al cotxe. els núvols han anat guanyant terreny)
à: no tinc ganes d'anar a treballar. em senta bé estar fora.
r: i amb l'aparició estrella del cap de setmana estàs millor?
à: sí. però tinc por. i em poso impulsiu per pura contrafòbia.
r: a mi m'encanta veure com et llences. jo soc igual. (li agafa la mà a à)
à: en fi... (arronsa les espatlles)
r: bueno, vull l'informe complet. (dit acusatori)
à: a times new roman 12?
r: no, mai he estat molt de times new roman.
à: ja, jo soc més de century gothic 11.
r: t'estimo.
à: rrrrrrr. (à recolza la seva barbeta al cap de r)

15 comentarios:

Anónimo dijo...

30/06/07
CENTURY GOTHIC 11

(un campo de cásped en pleno centro de una ciudad. tres y diez de la tarde. cielo nuboso pero con sol)
à: (manos dentro del bolsillo) ya sabes como soy yo con mis complejos.
r: lo sé, ¿pero qué quieres que te diga? a mi siempre me lo has parecido (se coloca bien las gafas de sol encima de la cabeza)
à: (dos pasos y se para mientras r sigue caminando) ¿y me lo dices ahora? ¿tres años después de conocernos? cojones, me pillas por sorpresa. lo dices porque es lo que te toca.
r: serás gilipollas... (ríe. lo agarra del brazo. caminan hacia el césped) yo siempre he pensado que lo eres. y sobretodo desde hace un año, cuando te rapaste y te dio por empezar a correr más de lo que acostumbrabas mientras nosotros estábamos en Bolivia.
à: notaste cambios a la vuelta... (inseguredad en el tono de voz. se inicia como una afirmación que se convierte en una pregunta suspendida en el aire)
r: sí.
à: sé que és más un tema mío que no como me vean los otros. se me activan las inseguredades ante ellos.
r: al menos ahora ya has validado tu seducción, aunque sea distinta a la suya, que este rollo de niño indefenso no te funciona ya, bandarra.
(sonrisa de à. r le saca la lengua. à se pasa la cinta de la bolsa por encima la cabeza i, mientras r se quita las sandalias, se sientan en el cásped)



(tres y quince. à tumbado en el césped, r reposa la cabeza en su vientre.
r: estoy escandalitzada... (se pone la mano en la boca en un falso gesto de tos aristocrática)
à: ui, sí, pobrecita, ella.
r: en otro momento, ¿quien sabe? pero mira por donde, esto es algo que no creo que haga nunca ya. estoy muy bien con mi hombre...
à: lo sé.
r: pero... (gira la cabeza hacia à) ¿y cómo es?
à: (riendo) intenso. pero tengo un recuerdo difuso. ya hace nueve años de eso...
r: coño, yo hace nueve años... bueno, no recuerdo qué hacía hace nueve años pero seguro que no era eso.
à: ¿te das cuenta? intimamos hablando de esto y aquí nos tienes, hablandólo una vez más.
r: hay cosas que nunca se haran.
à: bueno, tú nunca harás esto y yo nunca tendré un hijo biológico, por ejemplo. (una pinchada, el juicio de haber emparejado frívolamente prácticas sexuales liberales con la capacidad de tener descendencia)
r: (girándose hacia à con expresión confusa) no tendrás un hijo biológico? ¿y porqué no? puedes escoger una madre de alquiler...


à: no sé. ¿no crees que llevar nueve meses en el vientre la criatura de otro cambia las cosas? quiero decir que si cuando nace el niño la madre es capaz de entregarlo sin más, ¿qué mensaje de bienvenida se le está dando al bebé? y si en cambio se siente atada a él, ¿cómo le afecta est viendo que ese hijo se lo lleva otro?
r: ya...
à: (se queda mirando un punto fijo. el sol quema. el aire es frío) si vamos a tener más comidas así, ¿me avisarás con antelación?
r: burro... (los dos ríen. r se sienta entre las piernas de à)
à: con ser tito me conformo, por ahora.
r: ¿ves? para eso aún tardarás un poquito...
à: puede ser, pero de todas mis niñas tú eres la primera a la que veo pariendo.



(tres y trentaicinco. de camino al coche. las nubes han ido ganando terreno)
r: ¿estás mejor?
à: no tengo ganas de ir a trabajar. me sienta bien estar fuera.
r: ¿pero estás mejor?
à: sí. una sola persona, qué pequeño gran cambio puede generar. y tengo miedo. y me pongo impulsivo por pura contrafobia.
r: a mi me encanta ver como te tiras. yo soy igual. (toma a à de la mano)
à: en fin... (hombros hacia arriba)
r: bueno, quiero informe completo. (dedo acusatorio)
à: a times new roman 12?
r: no, nunca he sido mucho de times new roman.
à: ya, yo soy más de century gothic 11.
r: te quiero
à: rrrrrrr. (à apoya la barbilla en la cabeza de r)


Nino, gràcies pel regal, gràcies pel dinar, gràcies...

M'encanta que tres anys després segueixis sorprenent-me. Que d'aquí 50 encara ho facis.

T'estimo.

lamaladelapelicula dijo...

Espera espera!! No me has dado tiempo a comentar sobre tu escrito anterior:

las hogueras temblorosas, las historias viejas como dos o tres copos de ceniza volando hacia arriba, haciendo unos ligeros compases de vals y descomponiéndose. el fuego, poniendo luz a mis días oscuros


Estimo mucho tu arte, espero tener tu permiso. Ha sido increíble leerte y sentir aún más calor del que ya hace. Gracias Alex.

Sobre lo de hoy: R, mola ;)

àlex dijo...

rrrrrrr: és un camí de dues direccions. gràcies per donar-me motius durant tres anys per voler-te seguir sorprenent.

mala: tienes mi total permiso, aunque prefiero no tener que hacerlo explicito, que haya el fluir necesario para que no tengas que hacer demandas. tu haz. comenta. siente. escribe. será bienvenido.

Dani dijo...

eiva xikitin. M'heu fet enveja! Confirmo lo que s'ha dit i r mola cantidubi, almenys per el que vai poder veure x el sopar del teu aniversari. Viva la century gothic (desde el mac ara no la puc mirar... pero la mirare, ho prometo!)

un petoncilio.

àlex dijo...

tibu: si, r mola. i t, també, encara que no et vegi tant com voldria. smuaks. pd: la arial, segun me de tambien tiene su punto, auqnue pa unos tibus no la veo yo...

Dani dijo...

Jajaja pos pa unos tibus lo que mola es la Àlex Psicodelic 10, ja m'entens. Jo tampoc et veig tant com voldria, pero almenys quan ens veiem ho disfrutem! Si tens un hueco lliure una tarda d'aquestes nem a fer el cafetó. Un petoncilio wapetong!

tibu

Antoni dijo...

Amistats impertorbables, que el temps no es capaç de desgastar i sol es capaç de reforçar.
L’exercici d’alimentar una amistat com aquesta, es fa amb molt bon gust.

àlex dijo...

tibu: fet, i així m'expliques què tal el trasllat del pis. encara estic flipant amb la distrbució de la teva habitació: hi ha solucions per resoldre el cub de rubrick menys complciades que com fer-ho quebre tot allà dins.

antoni: i tan bon gust. no em cansaria mai de demostrar als que m'estimo tot el que m'aporten...

lamaladelapelicula dijo...

Nene, no debería ser yo quien se pudiera pesada, pero ¡se te necesita por aquí!

àlex dijo...

mala: con cada comentario que dejo en tu blog me surjen nuevas ideas para otros posts. tengo muchas gana de escribir pero lamentablemente poco tiempo. paciencia, ragazza.

Anónimo dijo...

T mola mol tb. Muaks.

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

Hola. M'ha agradat. A Vegades tambè Copperplate o Lucida Console, però mai mès Comic Sans Serif. El Comic Sans Serif es lleig, lleig. Vaig llegir ahir aquest post i ja veig que t'en vas treure un altre nou: Ya estoy entretenido otra vez:-)

àlex dijo...

ripley: la copperlate también me gusta pero es demasiado pomposa para el dia a dia, creo. lo de la comic sans serif, totalmente de acuerdo, es cutre con ganas, infantil en textos de adulto y adulta en textos de niño.

Marita dijo...

Ei Cari, el missatge de divendres que mirés el blog era per al Century Gothic 11? Doncs quina decepció. Són les 8h del matí i pensava trobar-me algo espectacular. Resulta que divendres el vaig llegir... Genial, però ara em quedo amb ganes de més... buà!

Anónimo dijo...

Mar, tu et punxes?? Jajajajaj!!!

El missatge de l'Àlex era pq llegissis el "SEGONA PERSONA DEL PLURAL"!!!!!

I a més és preciós.

UN petó loca.

Rum.