17/8/07

INTERIORS D'UNA SAMSONITE



la meva vocació d'escaparatista frustrat està sortint a la superficie (efectivament hi ha vocacions frustrades per a tot). la meva habitació ara mateix no té res a envejar a qualsevol aparador d'uns grans magatzems en plena temporada de rebaixes en tèxtil i parament de la llar. estic repassant la llista de tot el que he de ficar dins la maleta i per tal d'evitar operacions d'última hora d'alt risc estratègic (descobrir que he deixat les sabates fora de la maleta un cop a dins ja no hi ha espai ni per a posar-hi una aspirina) o altres més pròpies d'una il·lustració d'escher (que les claus del candau amb el que acabes d'assegurar la cremallera de la maleta estan dins la maleta la cremallera de la qual acabes d'assegurar amb un candau), porto una bona estona comprovant com ho puc fer quebre tot a dins (secundari) i que hi hagi espai per a tot el que pugui comprar allà (primordial).

la maleta queda tal com segueix:

dos texans llargs (uns bastant nous i els altres bastant desgastats; aquests darrers corro el perill que em deixin tirat si faig moviments extrems, com ara muntar en dromedari o perseguir l'eva pel bazar perquè ha trobat alguna ganga, però m'hi arriscaré)
uns texans pirates (per aquells moments en que es fagi patent i real que a egipte la temperatura mitja d'aquest mes és de 42 graus, quan segur que l'únic que em vindrà de gust llavors serà anar despullat pel carrer)
sis samarretes màniga curta, vuit boxers i sis parells de mitjons (dotze dies de viatge i temperatures esperpèntiques poden convertir qualsevol peça de roba bruta dins una maleta en una arma mortal, motiu pel qual hem decidit fer bugades al lavabo del vaixell i de l'hotel; ja m'imagino les cares de les dones de fer feina de l'hotel de mega-luxe a el cairo quan vegin la nostra colecció de roba estesa a la barra de la cortina de la dutxa)
tres samarretes màniga llarga (a la guia diu que per a les nits fresques, però potser cal considerar que, així com fa dos anys a reykjavik vam descobrir que l'estiu islandès és l'equivalent d'un suau hivern mediterrani, potser les nits fresques d'egipte son l'equivalent als dies calurosos d'albacete...)
un parell de bambes (per a fer interminables caminades per les ciutats a mig asfaltar)
unes xancles (per a fer interminables caminades pel desert a mig asfaltar)
un banyador i una tovallola (bàsicament per a la piscina, lo de robar tovalloles de l'hotel tenia gràcia quan anaves a l'institut i a més els hotels, conscients de la quantitat de tovalloles que els desapareixen darrerament, treuen el més florit de la seva producció tèxtil: unes tovalloles que ni les que es fan servir per eixugar els cabells tenyits de lila de les iaies a les perrruqueries)
una gorra (encara no m'he acostumat a portar-la, em sento estrany amb ella, no hi ha model de gorra que em senti bé: amb algunes em sento un aspirant a rapper de segona categoria de la mtv que compensa l'ínfim tamany de la seva genitalitat amb l'excés de tamany de la visera, i amb les altres em sento com un yuppie de la gran ciutat que puja el cap de setmana al poble a pescar i que de sobte té accent de l'interior)
un respall de dents i un tub de pasta (la guia insisteix a no oblidar rentar-nos les dents amb aigua envasada, quin nivell, com seguim així em netejaré la cara amb perrier... i així m'estalvio l'exfoliant)
una pastilla de sabó, xampú, crema hidratant, protector solar, espuma d'afaitar i maquineta (el nivell de pols, contaminació i sol a el cairo és tal que una sessió d'higiene es pot convertir en una obra de restauració renaixentista)
el dni i el passaport (he decidit anar a la policia tan bon punt torni a dir que els he perdut: només pensar que durant quatre anys més he d'ensenyar la mateixa foto...)
els diners (tenim les despeses dels primers set dies cobertes o sigui que farem un intensiu a la capital basat en el regateig més descarat: directament em penso llençar a per les espècies al bazar i alguna cosa d'artesania, la resta serà per a litres de té a la menta i un allau de shwarmes i falafels)
l'ipod i el carregador (actualment està a la meitat de la seva capacitat i al contador diu que hi ha música per aproximadament 4 dies o sigui que crec que vaig ben assortit... de totes formes quina millor forma d'aillar-se dels cants des dels minarets a les tantes de la matinada que els cascs de l'ipod?)
el mòbil i el carregador (mai he acabat d'entendre això de les tarifes roaming però tinc presents les clatellades de movistar cada vegada que he sortit a l'estranger i he intercanviat quatre síl.labes amb algú de casa, per tant aplico la tarifa de mínims: si no dic res es que tot està bé... total, si ens segresten uns xiïtes o ens acorralen uns camells salvatges tampoc crec que ens deixin fer una trucadeta)
la càmera i el carregador de piles (dotze dies de viatge i una mitja de trenta fotos per dia equival a una petita fortuna en revelats i àlbum de fotos... )
la guia (l'eva es fan de les guies visuals d'el país-aguilar i jo de les lonely planet, durant el viatge a penes les mirem, però aquests dies en les estem estudiant com si hi haguessin oposicions al respecte... a l'eva li agraden les que tenen dibuixets perquè així li fan spoilers de les instal.lacions abans d'entrar-hi i a mi m'agraden les revenjes satíriques que els autors de les guies tenen contra llocs i/o restaurants que no els han agradat)
els bitllets i talonaris (activen la meva vena obsessivo-compulsiva, necessito assegurar-me vint vegades que no els he oblidat a casa, millor adonar-se'n a mitja autopista que arribar davant del mostrador amb cara de no s'ho creurà però resulta que...)
medicaments varis (bàsicament per prevenir indigestions i fer front a una mena de tos polar patrocinada per empreses d'aire acondicionat capaces de generar estampes insòlites com veure un autobús amb els vidres entelats mentre a fora es poden fregir ous damunt l'asfalt... la guia diu que els preservatius locals són poc fiables, ja us ho diré, si es dóna el cas)
un parell de llibres (preferiblement que estigui a punt d'acabar-los, no em veig capaç de començar històries noves estant de viatge, només de finalitzar-les).

ja estic a punt per marxar. tot i que em consta que tindrem connexió a internet durant el viatge he decidit no fer-la servir. determinades històries es quedaran obertes aquests dies, potser amb la llum del desert les percebré diferents, potser menjant dàtils al fishawi's coffehouse se'm faran més dolces. altres assumptes es tancaran il·lusòriament mentre sigui fora però m'esperaran a l'aeroport per donar-me la benvinguda tan bon punt torni. i potser algunes d'aquestes històries es perdran pels meandres del nil, flotant primer, enfonsant-se lentament després fins trobar-se amb anubis...

mentre no se'm perdi la maleta, em puc donar per satisfet. la resta, ja es veurà. crònica del viatge a la tornada.

11/8/07

DJ



l'home del temps ha anunciat que no hi haurà lluna i, potser per aquest motiu, al xiringuito a on punxo aquesta nit amb els meltselectors i un amic seu hi han col.locat un enorme globus de paper il.luminat. la resta de claror prové d'algunes torxes enceses i espelmes que emeten una llum difuminada damunt les taules i de fons, intermitent, pixelada, la badia. jo ja m'he tret les sandàlies a mig camí, la sorra freda fins als turmells, la bossa amb els cds a l'altra mà. ens repartim els torns per a punxar i jo em quedo amb el segon. en jan i jo hem escollit la mateixa cançó del mateix cd per posar-la com a darrera peça del nostre set i ens mirem riguent i pensant que hem treballat massa temps junts, tant que fins i tot coincidim en minuciositats com aquesta.

mentre la música comença a sonar (guitarres elèctriques, distorsió i ritmes als que la radio-fòrmula no ens te acostumats, a no ser que sintonitzis dials específics) vaig mirant el mòbil per veure si algú dels meus m'ha enviat un missatge diguent que s'han perdut i han acabat a un camí secundari, encallats en la sorra, a les fosques sense la llum de lluna. un grup de turistes del camping proper arriba i es dispersa damunt la sorra, uns sota la jaima, uns altres a les taules més allunyades, uns tombats directament damunt de tovalloles i uns altres s'acosten fins l'aigua. veig l'eva passar davant meu, la reconec pel dors daurat de la jaqueta que es va comprar a londres. mentre ens fem dos petons em diu que ve caminant des de l'altre xiringuito i que per la platja s'ha trobat parelles muntant-s'ho aprofitant l'absència de llum. just quan m'ho explica, una parella emergeix de la foscor amb les mans entrellaçades, un somriure suat a la cara, els cabells despentinats i sorra dins les butxaques dels pantalons i l'eva i jo ens descollonem mentre fem un glop de cervesa.

em toca punxar a mi just quan els altres comencen a arribar. mentre estic preparant el primer cd els braços de la romina m'agafen desprevingut per darrera. uns petons ràpids i un "seieu per allà que comença la funció". punxar em resulta fàcil, instintiu. identificar les bases rítmiques de les cançons i determinar quina pot anar a continuació de l'altra ve inscrit al meu codi genètic, si es que hem arribat a aquest grau d'especialització en el desenvolupament. en jan em fa d'assessor tècnic de la taula de mescles durant les primeres peces i es va a buscar una jaqueta vermella que es va comprar per pocs euros a frança. mentre em pregunto si soc l'únic en tota la platja que no tinc fred, m'adono que la llum de les espelmes coreografia la música i el raspar de les onades s'afegeix a les melodies com un sampler més. ja tenim truc de màgia.

a mesura que l'intensitat de la música augmenta, veig que algunes mans damunt les taules repiquetejen i que alguns dels que estan de peu (sostenint una cervesa, un cigarret o una insinuació) han començat a moure's seguint el ritme. en aquest moment em dono per satisfet: he aconseguit posar banda sonora a aquest precís instant de les seves vides. un rastafari em demana si punxarem reggaeton... i jo em miro la cigarreta que te entre els dits groguencs, donant per entès que són les substàncies del cigarret les que el fan parlar perquè crec que no ha escoltat bé el que hem estat punxant fins ara. el paio em fa la senyal de la pau i se'n torna feliç cap a la barra. l'oriol s'acosta i ens fem dos petons, ell s'ha afaitat des d'ahir i jo no. em diu que li agrada el que està sonant, que potser li hauré de gravar un cd i tot. em diu que ja havia estat en un xiringuito així i riguem pensant que, fins i tot amb això, ens estem globalitzant, que quan un munta un local així al contracte hi deu haver estipulat que s'han de portar rastes, servir menjar macrobiòtic i tenir portaespelemes d'ikea damunt les taules. també em diu que avui ha començat la pluja d'estels i penso que la lluna s'ha retirat educadament a propòsit per a que la puguem veure millor. l'oriol fa un moviment similar al de la lluna quan arriben l'anna i en xavi, que han vingut mig adomits a la platja per abraçar-me i tornar de nou cap al llit. arribo al final de la meva part punxant el tema que compartiem amb en jan, que ja torna a ser al meu costat.

recullo els cds que s'han anat amuntegant damunt la taula i noto que la bossa s'ha empapat d'humitat. a la taula, la romina, la mavi, la susanna, l'oriol i l'eva m'esperen. sembla ser que la susanna va guanyant dos a zero en la competició de veure estels que passen i demanar desitjos. em demano una clara com a recompensa i riguem i xerrem dels primers dies de vacances. em ve de gust acostar-me al mar, una bassa de quitrà negre en la qual només destaca l'escuma de les crestes de les onades ocasionals. enfonso els peus dins la sorra tova. respiro. tremolo.
passen les onades. passen els estels. passen les cançons d'en jan.

la sessió: mientras caen las hojas - austintv / it will find you - maps / all my friends - lcd soundsystem / heart of hearts - !!! / das spiegel - the chemical brothers / don't stop now - lemon jelly / some velvet morning - primal scream / d.a.n.c.e. - justice / circuit breaker - röyksopp / santa cruz - fatboy slim / drop - cornelius / girl that speaks no words - infadels / on - bloc party.

6/8/07

DOLCE FARE NIENTE



us podria explicar moltes coses d'aquest cap de setmana...



però crec que amb tres imatges ja us en feu una idea, no?



cuideu-vos, allà on estigueu.
tornaré (amb unes quantes paraules més) al següent post.