2/9/07

VIATGE EN BARCA SOLAR



els dotze dies de viatge han donat per molt. egipte és salvatge, primari, amb una bellesa poc convencional i no apta per tots els públics que va més enllà de les ressabudes piràmides, que s'escampa per igual damunt de monuments i temples farcits de jeroglífics com pels decrèpits edificis arrebossats d'aparells d'aire acondicionat del caire. hi ha bellesa per igual en les serenes postes de sol al nil i en el caòtic trànsit de les autopistes de la capital, on els senyals de trànsit tenen una funció merament decorativa i on el vehicle del teu costat pot ser una familia en burro o un carro ple de plantes de papir. la majoria dels carrers no estan asfaltats, l'aire fa olor de combustible, de suor, d'espècies, d'excrements animals i humans, de carn penjada al sol fa masses hores, del perfum del lotus, de pells de cabra i camell, d'un incens dolç com al primer món no coneixem.


la gent t'increpa pel carrer, alguns per timar-te, però d'altres tan sols amb la mirada als ulls del nen que mira els reis mags damunt les carrosses, presents i a la vegada inaccessibles. al poblat nubi se m'acosta un noi i em segueix una estona. mentre xerrem em diu que es diu mustafà i m'intenta vendre unes nines de fusta. li pregunto quants anys té i em diu que dos menys que jo. mai ha passat un dia lluny de la vora del nil i de fet em ven les nines a l'entrada de l'escola on va estudiar de petit. és feliç. no es sent perdut. no es planteja la direcció de la seva vida. hem arribat al poble muntats en camell i tornem en barca pel nil al capvespre, el cel d'un lila intens. el conductor ens deixa pujar al sostre de fusta de la barca. no sé què m'ha passat amb en mustafà i el seu estil de vida però no em puc treure el seu somriure del cap, el seu agraïment sincer. els joncs abracen la barca a banda i banda del riu.


hi ha temples semi-enterrats a la sorra, tan groga que sembla artificial. les piràmides per dins són claustrofòbiques i algunes fan olor a amoníac per l'orina dels rat-penats. estar dins d'elles, on tantes llegendes i hipòtesis s'han originat, on howard carter va obsessionar-se, on es van desplegar malediccions, compensa el descens per un passadís de quaranta metres de longitud i noranta centímetres d'alçada. em resulta impossible considerar el marge de temps, l'antiguitat del que tinc davant, els coneixements que ja llavors tenia el poble egipci i l'incultura en la que sovint ens arrebossem els d'occident.



es fan cinc oracions al dia. el rebombori de la ciutat de sobte es barreja amb el càntic dels imans que criden la gent a resar mitjançant els altaveus dels minarets. poc a poc els cants es van sobreposant, creant una remor hipnòtica que es barreja amb els motors dels cotxes i amb músiques tribals, amb ritmes electrònics com els de la m.i.a., formant un mantra que es filtra per carrers, avingudes, patis, habitacions d'hotel i centres comercials destinats a la minoritària població rica. molta gent deixa de treballar durant els cinc o sis minuts que dura l'oració, despleguen la seva alfombreta al terra allà on estiguin i s'orienten cap a la meca. els musulmans es guanyen el paradís segons catorze preguntes que se'ls faran un cop morts. el seu cor es posarà en una balança i a l'altre plat una pluma d'horus. només si el cor pesa menys que la pluma, si no l'atormenta el pes dels pecats, podrà arribar al paradís, via barca d'anubis.


al sud pràcticament no hem vist dones, viuen de portes en dins i s'han d'haver casat als vint-i-cinc anys. la seva vida pública finalitza llavors i ho accepten amb alegria. vària gent que viatjava amb nosaltres va entrar en el cliché de la ment occidental absolutista segons el qual el nostre punt de vista és el vàlid, únic i suprem. a tots ells i elles els recomano que es llegeixin la definició d'etnocentrisme o qualsevol llibre d'en marvin harris. a la capital les dones estan molt més presents. els homes, per altra banda, es fan petons al saludar-se i s'agafen del braç per passejar junts. viuen l'homosexualitat de forma clandestina on només el membre passiu és considerat homosexual mentre que el membre actiu tan sols satisfà els seus impulsos sense posar en dubte la seva masculinitat.


tot té un preu a egipte. està terminantment prohibit fer fotos amb flash dins determinats recintes però, a canvi d'una propina generosa, als vigilants els deixa d'importar l'estat de conservació dels monuments que custodien. els nens et venen petons. les seves mares, collarets de jessamí. les seves àvies, braçalets d'os de camell. quant surts de l'hotel hi ha un policia esperant per fer-te d'escolta al qual no li molestaran un parell d'euros més a la seva butxaca. la classe mitja no existeix. ningú sap en què es reinverteixen els diners que recull el govern de l'explotació turística (i cregue-me que són molts) però està clar que no és en millorar els serveis i infraestructures de les poblacions. tot i així tenen detalls com ara pagar bona part del pà que consumeix la població de forma que es poden adquirir vint panets de pita per tan sols una lliura (uns set cèntims d'euro). el problema és que quan el pa arriba a les botigues es produeixen autèntiques allaus humanes per aconseguir-lo.



els turistes exporten el més florit del seu folclore quan viatgen. per aquest motiu quan els egipcis detecten la teva procedència tenen un llistat de frases recurrents que algun graciòs de torn els devia ensenyar en algun viatge anterior pensant que amb això faria sentir com a casa als propers turistes. entre les perles que hem sentit o ens han dedicat durant el viatge tenim: pantoja, carmen, antonio banderas, aquí engaño menos, españa tacaña, fulana, viva franco (això t'ho diuen quan detecten que ets català i no vols comprar res) o bé aquí más barato que en andorra/carrefour/mercadona. tot i així, el moment més freakie el vam tenir en ple desert, sortint de les piràmides de sakkara. de lluny vèiem un home acostant-se muntat en un burro. l'estampa era idílica, la llum perfecta, tothom amb la càmera a punt i de sobte l'home obre la boca, ens mostra que només té una sola dent i deixa anar un sonor cuñaaaoo. ens vam desarmar i tot el grup va acabar plorant de riure.


a egipte acabes buscant les ombres de forma instintiva. el termòmetre es dispara fins als quaranta-set graus però no te n'adones perquè el clima és sec. tampoc sues perquè l'aigua s'evapora de la teva pell sense tenir temps a licuar-se. estàs exposat a una insolació continua. m'han protegit del sol les estatues d'abu simbel, les columnes del temple de karnak, el temple de komombo, les palmeres de l'illa filae. la carretera en alguns trams es convertia en un espectre en l'horitzó, una alucinació provocada pel sol. de fet, a determinades zones del país no recorden quan va ser la darrera vegada que va ploure. per tal de passar la sed, litres d'aigua, gots de karkhadé i te a la menta, alguna stela (cervesa egipcia) i suc fresc de mango.


regatejar és tot un art. per a que us en feu una idea, ens van demanar quaranta euros per una cartera de pell. el venedor era mut i es comunicava amb nosaltres mitjançant una calculadora casio que devia ser tecnologia punta al 1980. finalment l'eva se la va quedar per cinc euros. us pot semblar exagerat però heu de pensar que si l'oferta del comprador s'accepta és perquè el venedor encara en treu benefici. penseu per un instant en el que hagués suposat pel venedor vendre la cartera pel preu incial... una nòmina mitja a egipte és de 150 lliures (uns vint euros). mitja hora més tard ens enterem que uns del nostre grup han aconseguit del mateix venedor tres carteres pel mateix preu que l'eva havia pagat. aneu fent comptes...


seguir l'història de les dinasties, els complexes megalòmans dels faraons i el simbolisme dels deus és bastant complicat. traicions, incest, assassinats per verí, saquejos a les tombes, morts que tornen a la vida... arguments tot ells dignes d'un guionista de falcon crest en hores baixes. ra és el deu suprem i viatja en barca pel cel portant el sol d'est a oest. durant la nit el sol passa a la terra dels morts per emergir al matí següent. horus té cap de falcó i és el deu del cel, fill d'isis (deesa de la magia) i osiris (deu de la regeneració). anubis és el deu dels morts i té el cap en forma de chacal. nut és la deesa de la nit, que s'inclina damunt de la terra cobrint-la i generant la foscor i del ventre de la qual sorgeixen les estrelles. sejmet té cap de lleona i és filla de ra. sobek té cap de cocodril i representa el poder farònic. i per si no en teniu prou, ra durant les primeres hores del dia pren la forma d'un escarabat que empeny el sol i el fa sortir de la terra dels morts.



eva, un cop més, viatjar amb tú ha estat un plaer. els viatjes sovint et posen a prova, t'obliguen a conviure amb algú les vint-i-quatre hores, sense descans i a veure no només les parts maques sinó tambés les manies i les incongruències. a través de les teves, un cop més, també he vist les meves i m'he sentit còmode amb tu per compartir-les. no és res que no sàpigues ja de la nostra relació però m'emociona poder constatar un cop més quant m'alegra tenir-te a prop tant a figueres com a islandia, parís, amsterdam, egipte i estats units l'any vinent.

la romina i en sergi ens han vingut a buscar a l'aeroport de matinada. quan arribo a casa descobreixo que hi ha coses dins la maleta amb les que no contava, souvenirs pels que no he regatejat. a mesura que vaig posant la roba bruta a la rentadora, les espècies dins els seus pots i em faig un nostàlgic te a la menta, m'adono de la paradoxa del viatger consumista i addicte a la càmera: en cada una de les fotos que s'han fet i als records que s'han comprat es pretén atrapar inutilment una part del país on s'ha estat. un viatge és una essència difícil d'envasar. em miro la mà. l'escarabat de henna que em van tatuar al poblat nubi pràcticament ja no hi és.

32 comentarios:

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

(Avui una mà a l'angel-duendecillo tambè):
"VIAJE EN BARCA SOLAR".

Los doce días de viaje, han dado mucho de si.Egipto es salvaje, primario, de belleza poco convencional y no apta para todos los públicos, que va más allá de las archiconocidas pirámides, en el que se esparcen por igual hasta arriba monumentos rellenos de jeroglíficos, como los decrépitos edificios saturados de aparatos de aire acondicionado en el Cairo. Hay belleza por igual en las serenas puestas de sol en el Nilo y en el tránsitio caótico de las autoìstas de la capital, donde las señales de tráfico tienen una función meramente decorativa, y donde el vehículo al costado puede ser una familia en burro, o un carro lleno de plantas de papiro.
La mayoría de las calles están sin asfaltar, el aire huele a combustible, a sudor, a especias, a excrementos animales y humanos, carne colgada al sol hace demasiadas horas, a perfume de loto, a pellejos de cabra y de camello, a un incienso dulce como en el primer mundo no conocemos.

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

"tránsito caótico de las autopistas",
perdoni vostè, que es Diumenge:-). Es veu que ho vas passar bè. Bienhallado! Petonets

goldengate(d) dijo...

ripley: perdonadísimo, faltaría más. efectivament, m'ho vaig passar molt bé, a pesar de la descomposición gástrica del tercer día y el cansancio acumulado de levantarse a las seis de la mañana y no acostarse hasta la una durante doce días. incluyendo todo esto, genial.
un besote.

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

"VIAJE EN BARCA SOLAR (cont)
" La gente te increpa por la calle, algunos para timarte, pero otros sólo con la mirada en los ojos de un niño que mirara a los Reyes Magos encima de sus carrozas, presentes y a la vez inaccesibles. En el poblado nubio se me acerca un chico y me sigue un rato. Mientras conversamos, me dice que se llama Mustafá y me intenta vender unas muñequitas de madera. Le pregunto cuántos años tiene y me dice que dos menos que yo. Nunca ha pasado un día lejos de la orilla del Nilo, y de hecho vemos las muñecas a la entrada de la escuela donde estudió de pequeño. Es feliz, no se siente perdido. No se plantea la dirección de su vida. Hemos llegado al pueblo montados en camello y volvemos en barca por el Nilo al atardecer, el cielo de un lila intenso. El patrón nos deja subir al techo de madera de la barca. No sé que me pasó con Mustafá y su estilo de vida, pero no me puedo quitar de la cabeza su sonrisa, su agradecimiento sincero. Los juncos abrazan la barca, a las dos veras del rio."

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

Estic un poc cansat, perdona:-) i "el duendecillo" avui dèu estar com jo, mès "Fantasma de Canterbury" que tot un altra cosa, tu...jejejje, (desprès deus vendre el texte a "El Pais-Aguilar", "El Periodico", "la Vanguardia"....el que vulguis...:-) i recuperas els diners del viatge:-), jo ho farìa)...això del "cuñaoo" es de debò? Guauuu:-)
Lo terminé de leer todo, casi siento la magia de que el "tatoo" también se borra de mi mano, y me parece enormemente divertido...¿entonces es falso el mito de que en el Nilo hay cocodrilos? Un día nos comerá uno, a ti,a mi y al Duendecillo, ya verás:-) me voy a cenar.
Petonets, maco.

montse dijo...

hola guapo!! estic encantada de tornar-te a tenir per aquí!
parlem demà?? evidentment paga l'empresa!
muakis

Anónimo dijo...

Ohhh qué barbaridad de viaje! Qué suerte! Yo estuve por allí con papá y mamá hace mucho ya... ¡Nostalgia!

bienvenido, se te esperaba con ansia ya :)

duendecillo, cienmil gracias por el esfuerzo

Anónimo dijo...

hay templos semi-enterrados en la arena, tan amarilla que parece artificial. las pirámides por dentro son claustrofóbicas y algunas huelen a amoníaco por la orina de los murciélagos. estar dentro de ellas, donde tantas leyendas e hipótesis se han originado, donde howard carter se obsesionó, donde se desplegaron maldiciones, compensa el descenso por un pasillo de 40 metros y 90 cm de altura. me resulta imposible considerar el margen de tiempo, la antigüedad de lo que tengo delante, los conocimientos que ya entonces tenía el pueblo egipcio y la incultura en la que a menudo nos rebozamos los de occidente.

se hacen cinco oraciones al dia. el jaleo de la ciudad de repente se mezcla con el cántico de los imanes que llaman a la gente a rezar mediante los altavoces de los minaretes. poco a poco los cánticos se van sobreponiendo, creando un tumulto hipnótico que se mezcla con los motores de los coches y con músicas tribales, con ritmos electrónicos como los de m.i.a., formando un mantra que se filtra por calles, avenidas, patios, habitaciones de hotel y centros comerciales destinados a la minoritaria población rica. mucha gente deja de trabajar durante los 5 o 6 minutos que dura la oración, extienden su alfombrilla en el suelo allí donde esten y se orientan hacia la meca. los musulmanes se ganan el paraíso segun 14 preguntas que se les haran una vez muertos. su corazón se pondrá en una balanza y en el otro plato una pluma de horus. solo si el corazón pesa menos que la pluma, si no lo atormenta el peso de los pecados, podrá llegar al paraíso, vía barca de anubis.

en el sur prácticamente no hemos visto mujeres, viven de puertas para adentro y se deben haber casado antes de los 25. su vida pública finaliza entonces y lo aceptan con alegría. varia gente que viajaba con nosotros entraron en el cliché de la mente occidental absolutista segun la cual nuestro punto de vista es el válido, único y supremo. a todos ellos y ellas les recomiendo que se lean la definición de etnocentrismo o cualquier libro de marvin harris. en la capital las mujeres estan mucho más presentes. los hombres, por otro lado, se besan al saludarse y se cogen del brazo para pasear juntos. viven la homosexualidad de forma clandestina donde solo el miembro pasivo es considerado homosexual mientras que el miembro activo tan solo satisface sus impulsos sin poner en duda su masculinidad.

todo tiene un precio en egipto. está terminantmente prohibido hacer fotos con flash en determinados recintos pera, a cambio de una propina generosa, a los vigilantes les deja de importar el estado de conservación de los monumentos que custodian. los niños te venden besos. sus madres, collares de jazmín. sus abuelas, brazaletes de hueso de camello. cuando sales del hotel hay un policía esperando para hacerte de escolta al cual no le molestaran un par de euros más en el bolsillo. la clase media no existei. nadie sabe en qué se reinvierte el dinero que recoge el gobierno de la explotación turística (y creedeme que es mucho) pero está claro que no es en mejorar los servicios e infraestructuras de las poblaciones. aun así, tiene detalles com por ejemplo pagar buena parte del pan que consume la población de forma que se pueden adquirir veinte panes de pita por tan solo una libra (unos 7 céntimos de euro). el problema és que cuando el pan llega a las tiendas se producen auténticas avalanchas humanas para conseguirlo.

los turistas exportan lo más florido de su folclore cuando viajan. por este motivo, cuando los egipcios detectan tu procedencia tienen un listado de frases recurrentes que algun gracioso de turno les debía enseñar en algun viaje anterior pensando que con esto haría sentir como en casa a los próximos turistas. entre las perlas que hemos oído o nos han dedicado durante el viaje tenemos: pantoja, carmen, antonio banderas, aquí engaño menos, españa tacaña, fulana, viva franco (esto te lo dicen cuando detectan que eres catalán y no quieres comprar nada) o bién aquí más barato que en andorra/carrefour/mercadona. aun así, el momento más freakie lo tuvimos en pleno desierto, saliendo de las pirámides de sakkara. de lejos vimos a un hombre acercándose montado en un burro. la estampa era idílica, la luz perfecta, todos con la cámara a punto y de repente el hombre abre la boca, nos muestra que solo tiene un diente y deja ir un sonoro cuñaaaoo. nos desarmaros y todo el grupo terminó llorando de risa.

en egipto terminas buscando la sombra de forma instintiva. el termómetro se dispara hasta los 45 grados pero no te enteras porqué el clima es seco. tampoco sudas porqué el agua se evapora de la piel sin tener tiempo a licuarse. estás expuesto a una insolación contínua. me han protegido del sol las estatuas d'abu simbel, las columnas del templo de karnak, el templo de komombo, las palmeras de la isla filae. la carretera en algunos tramos se convertía en un espectro en el horizonte, una alucinación provocada por el sol. de hecho, en determinades zonas del país no recuerdan cuando fué la última vez que llovió. para hacer pasar la sed, litros de agua, vasos de karkhadé y te a la menta, alguna stela (cerveza egipcia) y zumo fresco de mango.

regatear es todo un arte. para que os hagais una idea, nos pidieron 40 euros por una cartera de piel. el vendedor era mudo y se comunicaba con nosotros mediante una calculadora casio que debía ser tecnología punta en 1980. finalmente eva se la quedó por 5 euros. os puede parecer exagerado pero teneis que pensar que si la oferta del comprador se acepta es porqué el vendedor aún obtiene beneficio. pensad por un instante en lo que hubiese supuesto para el vendedor vender la cartera por el precio incial... una nómina media en egipto es de 150 libras (unos 20 euros). media hora más tarde nos enteramos que unos del grupo han conseguido del mismo vendedor tres carteras por el mismo precio que el que eva había pagado. id haciendo cuentas...

seguir la historia de las dinastías, los complejos megalómanos de los faraones y el simbolismo de los dioses es bastante complicado. traiciones, incesto, asesinatos mediante veneno, saqueos a tumbas, muertos que vuelve a la vida... argumentos todos ellos dignos de un guionista de falcon crest en horas bajas. ra es el dios supremo y viaja en barca por el cielo llevando el sol de est a oeste. durante la ncohe el sol pasa a la tierra de los muertos para emerger a la mañana siguiente. horus tiene cabeza de halcón y es el dios del cielo, hijo de isis (diosa de la magia) y osiris (dios de la regeneración). anubis es el dios de los muertos y tiene la cabeza en forma de chacal. nut es la diosa de la noche, que se inclina por encima de la tierra cubriéndola y generando la oscuridad y de cuyo vientre surgen las estrellas. sejmet tiene cabeza de leona y es hija de ra. sobek tiene cabeza de cocodrilo y representa el poder faraónico. y por si no teneis bastante, ra durante las primeras horas del día toma la forma de un escarabajo que empuja el sol y lo hace salir de la tierra de los muertos.

eva, una vez más, viajar contigo ha sido un placer. los viajes a menudo te ponen a prueba, te obligan a convivir con alguien las 24 horas, sin descanso y a ver no solo las partes majas sinó también las manías y las incongruencias. a través de las tuyas he visto de nuevo las mías y me he sentido cómodo contigo para compartirlas. no es nada que no supiera ya de nuestra relación pero me emociona poder constatar cuanto me alegra tenerte cerca tanto en figueres como en islandia, parís, amsterdam, egipto y estados unidos el año próximo.

romina y sergi nos han venido a buscar al aeropuerto de madrugada. cuando llego a casa descubro que hay cosas dentro de la maleta con la que no contaba, souvenirs por los que no he regateado. a medida que voy poniendo la ropa sucia en la lavadora, las especias dentro de sus botes y me hago un nostálgico te a la menta, me doy cuenta de la paradoja del viajero consumista y adicto a la cámara: en cada una de las fotos que se han hecho y los recuerdos que se han comprado se pretende atrapar inutilmente una parte del país donde se ha estado. un viaje es una esencia difícil de envasar. miro mi mano. el escarabajo de henna que me tatuaron en el poblado nubio practicamente ya no está.

goldengate(d) dijo...

ripley: pues mira, lo de sacarme unas perrillas extra pasando la crónica del viaje a los de la lonely no estaría mal. si algún mandamás de la editorial en cuestión lee esto que sepa que me ofrezco a cambio de un sueldo a pactar. la guía les quedaría estupenda, te lo digo yo.
lo del cuñaaoo es totalmente verídico y fue un descojone por lo esperpéntico de la situación.
hay cocodrilos en el nilo, sí, sobretodo en el lago nasser, se calcula que viven unos veintemil. yo tuve una cría en mis manos, movediza, pobrecita con las mandibulas atadas con un cordel porqué se ve que ya de pequeños tienen los dientes de un afilado que da grima. hay foto del encuentro reptiliano peros e me ha pasado ponerla en el post. a ver si me animo y la cuelgo en otro algun dia que hable de mudar la piel o haga un alegato en contra del uso de la piel de los animales. he dicho. un besote y gracias por tu traducción segmentada.

goldengate(d) dijo...

sita: demà estaré al curro pel matí. a la tarda treballo a figueres. si puc et localitzo pel matí i si no a partir de dimarts. m'he pronosticat fer una reincorporació progressiva a la feina. demà només hi penso anar per lluir el moreno, explicar el viatge i que els altres m'expliquin com els ha anat, ele.

goldengate(d) dijo...

mala: gracias por esperarme con ansia. me alegra haber visto que tu también te tomaste un descansito y que mi viaje te ha hecho recordar al tuyo. ánimos con la vuelta. un besote malo malísimo.

goldengate(d) dijo...

hada traductora: doy por supuesto que no eres romina porqué habíamos quedado con ella que pondría su inequívoca firma al final. tampoco parece que seas el duendecillo traductor (no porqué tenga ninguna prueba fiable al respecto) pero te adjudicas un nombre distinto. en fin, que te añades a la lista de enigmas que está generando este humilde blog. muchisimas gracias por tu tiempo y dedicación.

yunzapito dijo...

Dice el personaje de Leonardo DiCaprio en "La playa", que prefiere no hacer fotografías, porque si no, de sus viajes, tan sólo recordará los momentos relacionados con ellas, y acabará olvidando los demás.

Yo sin fotografías me olvido de todo.

Me ha gustado (como siempre) mucho tu texto, algunas partes muy graciosas y otras muy poéticas. Creo que un par de novelas de Terenci Moix que tenía en la lista de pendientes, acaban de subir un par de posiciones por tu descripción de Egipto.

goldengate(d) dijo...

yunzapito: si es que me das un miedo... a mi también me vino a la mente esa reflexión del personaje de leonardo di caprio mientras escribía el post. y pensé también en terenci moix y su fascinación por egipto.
en fin, no sé, voy a hacerme una radiografía no vaya a ser que me hayas implantado un chip en la cabeza.
un boste.

Anónimo dijo...

lele, estoy hecha una braga, te acuerdas las veces que decias que te ibas a llevar un litro de agua de Egipto para tomartelo el domingo y asi el lunes coger la baja? Pues yo estoy hoy como si me hubiera bebido ese litro de agua pero sin poder coger la baja con lo que la cosa es que estoy en el despacho con un mareo IMPRESIONANTE, dolor de barriga y un sueño que me caigo.

Bueno en fin qua a veure quin dia quedem per anar al cine

goldengate(d) dijo...

lelele: pues yo también estoy en el curro ya. que pocas ganas... encima nada más entrar por la puerta ya me estaban esperando al teléfono. porqué no llené esa botella de agua del cairo rica en bacterias? por qué?!? con lo bien que me iría un traguito ahora...

Antoni Esteve dijo...

Tros de viatge! Olors, colors, textures, gent, cultura...segur que a pgat la pena! Tinc ganes d'un viatgeeeee! Ho sento per la pataleta ;P
Benvingut!

goldengate(d) dijo...

antoni: sí, ha estat espectacular, no ho negaré pas. unes vacances sense viatjar per mi no són vacances. es clar que tal i com soc jo, anar al super a vegades ja em sembla viatjar. em fico al passadís dels menjars exòtics i em perdo. i sense passaport...

Anónimo dijo...

Ei Alex! m ha encantat el text! podries escriure catalegs de viatges, serien molt més emocionants...
M'alegro k us hagi agradat tant!
Ja m explicaras dtalls i ja vindre a veure las novedades ...
Petons!
Anna

goldengate(d) dijo...

anna: quin honor que una experta en viatges com tu em fagi un comentari així. mira, el dia que em cansi de la feina muntem una agència tu i jo. jo hi poso les escrits i tu la resta. si, i de passada, pots afegir un parell de ninets als packs de viatge i així tampoc descuides aquesta empresa creixent que tens amb la mireia i l'ester.
el viatge brutal. se'ns va passar per alt enviar-te una postal aquesta vegada. no tenim perdó. en compensació et pujes un dia a casa i et preparo un té a al menta, fet?
petons, guapissima.

Dani dijo...

Bé, quan molts lectors del teu blog llegeixin això diran: "SACRILEGIOOOOO!!!" Però no he pogut llegir el teu post al 100%. Ho sento, estic a tope, però perfi tinc internet al pis, i demà mirare de llegirme'l. Però no podia evitar deixar-te un comentari i trucar-te d'aqui 5 minuts !! Un muerdo xikilin.

tibu

goldengate(d) dijo...

tibu: efectivament m'acabes de trucar però jo et contesto igulment via blog. rei, aquí de sacrilegio nada, que no hay santos ni beatas, mas bien pecadores y herejes. no se si alegrar-me que vagis a tope o preocupar-me i trucar al 091. mira que m'entra l'instint de germà gran amb tu, eh? en fi, ens veiem pel pont i te cuent que tal en vivo y directo, sin playboy de esos.
un muerdo.
nel cuello, por supuest.

Anónimo dijo...

OK!!! Accepto!... un te a la menta i una sessio comentada de fotos d'Egipte !!! genial!

muak!

Anna

goldengate(d) dijo...

anna: perfecte. novetats al pis no n'hi ha gaires. no he fet cap excursió a ikea d'aquelles que tant t'agraden però m'he emportat d'egipte un puf de pell i una cachimba que li donen un punt al menjador perquè són de color blau i blanc. al zoco del caire vaig aconseguir una làmpara antiga de ferro i vidre verd per posar-hi una espelma a dins, molt barroca, i la tinc a l'habitació. en fi, ja ho veuràs. t'envio un sms aquest dies del pont.
petons, vecina.

Anónimo dijo...

Uaaaa! ke wai,novedades autentikes d'Egipte!!! he d venir a donar el vist i plau dels nous tokes decoratius... jajaja
Fins ben aviat!
muak!
Anna

yonosoyHillary dijo...

mmmmmm Recordo voler visitar Egipte quan llegia alguns llibres de Terenci Moix, però ara a l'Agost ha de ser criminal i sé d'algú a qui se li fonien les xancles sota el sol.
M'encanta el moment oració que descrius i espero poder-lo viure potser l'any vinent, sigui Agost o no.

Anónimo dijo...

^^
genial:D
segur que ha sigut increible...
jo a jamaica tambe regatejava als mercats xD

Quan tornis a estar al 100% aqui i tal kedem un altre dia per sopar e?
I sino sempre pots venir a demanarme unes crispetes ;)
ptooo

goldengate(d) dijo...

hillary: en yunzapito també s'ha sentit teletransportat a les novel.les d'en terenci llegint el post.
tens raó, fa molta calor a l'agost a egipte. però es que fa molta calor arreu on vagis. el meu cos, quan està de vacancs, desconnecta de tot i deixa d'importar-li la temperatura, el cansanci, la son i la gana.
lo de menos es el estado. lo importante es largarse.
un petó.

goldengate(d) dijo...

vakunet: juraria que ja m'havies comentat que havies estat a jamaica però amb això de la tornada a la crua realitat m'ha agafat per sopresa...
si ens hem d'esperar a que estigui al 100% pot ser que quedem per sopar al febrer per tant m'és igual no estar en plenes facultats. ens escapem a sopar un dia d'aquests o, com molt bé dius, ens passem a veure't per la barra dels cines. aquest dijous anem a veure death proof, però no descartem aparèixer el diumenge por ahi, y más aun con el incetivo de ese peassso palomitero nuevo que han puesto.
apa, un morreig.

yunzapito dijo...

Hemos sido tres, lo que hemos pensado cosas muy parecidas, YNSHil, tú mismo y yo.

Necesito escribirte un correo para comentarte unas cosas, pero no lo encuentro en tu perfil.

Me puedes enviar tu dirección a yunzapito@gmail.com?

Gracias.

Mrs. G dijo...

Hermoso viaje, espero que lo hayas disfrutado. Para mi viajar es uno de los mejores placeres de la vida.

Lo de las palabritas estilo Pantoja, Mercadona, Carrefour y Viva España ya veo que es internacional y cruza continentes. No hay país al que no vaya que no me vengan con el mismo chistecito

goldengate(d) dijo...

mrs.g: sí, ya nos habían advertido de los de las palabritas y expresiones varias. aunque sicneramente lo de fulana y cuññaaoo nos dejos temblando. antes de rinos decidimos inculcar el antológioc "shoshete" cañí a ver si arraiga y de aquí unos años alguien escribe un post diciendo que delante de la esfinge un niño egipcio resalao le dijo "diez por un euro, shoshete"