17/7/07

BLAU SOL D'ESTIU



la sorra té la densitat de la farina, la pots premsar, però s'escapa entre els dits, se't fica sota les ungles i dos dies més tard te la treuràs damunt la taula del despatx. les gotes d'aigua de mar damunt la pell han donat pas a un laberint de cristallets. si els llepes, notes el gust de la sal, i potser també el coco artificial i el phenoxyetanol del bronzejador. dins el fotograma que els teus ulls retenen, les gavines descriuen arcs al cel. una munió de meduses gelatinoses bombollegen al llindar de la sorra humida, tan trasparents que ni tan sols poden amagar l'intenció d'arruinar-li el dia a algun banyista desprevingut. dins un xiringuito de fusta, una adolescent mal pagada s'adona que encara porta marcades les arrugues del llençols i descobreix el tatuatge furtiu que un goril.la de discoteca li va deixar al dors de la mà amb un segell de goma. una síndria flota dins l'aigua, resguardada del corrent dins una bossa del mercadona, mentres una familia espera a que prengui el punt de refrigeració òptim. et desenganxes de la tovallola, pesat i mandròs. unes palmeres importades crien en secret un tipus de fong tropical dins el seu tronc mentres donen ombra a una parella de neozelandesos acostumats a anar a la platja a celebrar el nadal. una mare soltera juga amb el seu fill petit dins un pou de sorra que s'omple amb l'arribada de les onades fins que el fang, assedegat, el buida de nou. t'adones que la sorra crema quan ja estàs massa lluny de la tovallola i massa lluny de la linia del mar. un venedor deambula oferint collars de llavors tenyides amb la seva cantarella particular mentres la seva companya, una sud-asiàtica sense papers i les ungles mal tallades, ofereix massatges. un adonis pre-fabricat fa posturetes pretingudament accidentals davant un grup de dones enjoiades que li compensin el microcrèdit que ha estat pagant durant nou mesos per la quota del gimnàs.

xarrup d'orxates, diàleg d'abelles, politons de mòbil, plors de nens perduts, converses de iaies sordes. i aquest sol. aquest sol que tot ho crema. aquest sol que en deu anys t'ha obligat a passar de posar-te protecció quatre dos cops en un estiu a protecció trenta diàriament. aquest sol cancerígen, inflat, insolent, hieràtic i dèspota. si poguessis apagar-lo una mica, si tingués un interruptor graduable, si anar a la platja encara només fos per a descansar i no per a estressar-te.

si el poguessis convertir en un blau sol d'estiu...

19 comentarios:

Anónimo dijo...

uooooo!
joder
que currat
i jo que faig faltes d'ortografia...
com escrius
m'agrada molt el teu bolg
despres de mil anys de donarme l'adreça per fi he passat...
Un dia d'aquests reobrire el meu blog i deixare estar el fotolog, que m'has animat...

Vull k kedem per sopar :S

A mi mai ma agradat prendre el sol...
El xiringuito es genial, a mes a mes incorpora adolescent ^^

ptoooo

goldengate(d) dijo...

vakunet: guapu, quina il.lusió que et passis per aki. merci per la foto meva i d'en tibu al teu blog. em vas tocar la fibra. jo també vull que quedem per sopar. i lo d'adolescent, bueno, ja et va quedant menys per deixar de ser-ho. un morreig.

Anónimo dijo...

la arena tiene la densidad de la harina, la puedes prensar, pero se escapa entre los dedos, se te mete debajo de las uñas y dos días más tarde te la sacarás encima de la mesa del despacho. las gotas de agua de mar encima la piel han dado paso a un laberinto de cristalitos. si los lames, notas el gusto de la sal, y quizás también el coco artificial y el phenoxyetanol del bronceador. dentro del fotograma que tus ojos retienen, las gaviotas describen arcos en el cielo. un montículo de medusas gelatinosas burbujean el el lindar de la arena húmeda, tan trasparentes que ni siquiera pueden ocultar la intención de arruinarle el día a algun bañista desprevenido. dentro de un chiringuito de madera, una adolescente mal pagada se da cuenta que todavía lleva marcadas las arrugas de las sábanas y descubre el tatuaje furtivo que un gorila de discoteca le dejó en el dorso de la mano con un sello de goma. una sandía flota dentro del agua, resguardada de la corriente dentro de una bolsa del mercadona, mientras una família espera a que tome el punt de refrigeración óptimo. te desenganchas de la toalla, pesado y perezoso. unas palmeras importades crían en secreto un tipo de hongo tropical dentro de su tronco mientras dan sombra a una pareja de neozelandeses acostumbrados a ir a la playa a celebrar la navidad. una madre soltera juega con su hijo pequeño dentro de un pozo de arena que se llena con la llegada de las olas hasta que el fango, sediento, lo vacía de nuevo. te das cuenta que la arena quema cuando ya estás demasiado lejos de la toalla i demasiado lejos de la línea del mar. un vendedor deambula ofreciendo collares de semillas teñidas con su cántico particular mientras su compañera, una sud-asiática sin papeles y con las uñas mal cortadas, ofrece masajes. un adonis pre-fabricado hace posturitas pretendidamente accidentales delante de un grupo de mujeres enjoyadas que le compensen el microcrédito que ha estado pagando durante nueve meses por la cuota del gimnasio.

sorbido de orchatas, diálogo de abejas, politonos de movil, llantos de niños perdidos, conversacions de yayas sordas. y este sol. este sol que todo lo quema. este sol que en diez años te ha obligadp a pasar de ponerte protección cuatro dos veces en un verano a protección treinta diariamente. este sol cancerígeno, inflado, insolente, hierático y déspota. si pudieras apagarlo un poco, si tuvieras un interruptor graduable, si ir a la playa todavía fuera solos para descansar y no para estresarte...

si lo pudieras convertir en un azul sol de verano...

Antoni Esteve dijo...

No sé quina platja deus visitar, però descrius a la perfecció el típic dia a una platja barcelonina que vaig visitant alguns divendres.
Si, es que alguns tenim un punt massoca suposo.

Abraçades!

goldengate(d) dijo...

antoni: visito vàries platges. les meves preferides són la de garbet a llançà i la tamariua a port de la selva. són platges més aviat tranquiles, però em venia de gust recordar que em va impulsar a deixar d'anar a platges concorregudes, tot i que el sol sigui el mateix a totes i de blau no en tingui res de res. cuida't. molt.

Anónimo dijo...

Alex!!!!

Garbet i La Tamariua!!! de conya! hi afegiria les Azucenes i El Cau del LLop...

Petons!!!
Ens veiem x Torres i Bages 25...

Anna

Anónimo dijo...

Anda pensaba que t´havia deixat un coment i ara me n´adono que no s´ha publicat :-(.

En fin que et deia que llastima que l´estiu sigui tan curt i a més que fins a finals d´agost no tingui vacances per poder disfrutar d´aques sol blau.

En fin que nos decimos algo el domingo

Anónimo dijo...

A mí todas esas imágenes me parecen taaaaaaan cojonudas.

A decir verdad y por mucho que haya repetido, mis mejores recuerdos playeros son de pequeña. Con el bocata hecho del desayuno del hotel entre las manos llenas de arena. Con la manía de ponerme la parte de arriba del bikini, a pesar de tener sólo una menuda barriguita. La sensación de no quemarte nunca, de los dedos arrugados, de aplastar los castillos de arena de otros niños. Qué suerte de playa, y de ojos lindos que tienes álex.

Dani dijo...

Dios, em fa molta rabia no tenir internet al pis nou, perque quan arriba el cap de setmana no donu a l'abast, i no puc mirar el blog tant sovint!

Com sempre, genial. No, més que genial... és àlex 100%.

Per cert, aquest mapa del món cada dia s'emplena amb més puntets... el virus àlex se expande!!

Una abraçada maku.

tibu

Anónimo dijo...

Vaja, només faig que trobar gent que escriu molt bé, he arribat al teu blog a través dels comentaris que has fet al de l'Antoni's Ous i també m'agrada molt, llàstima que no em puc connectar cada dia... però l'aniré seguint
petonets
jana

goldengate(d) dijo...

anna: les azucenes també estan molt bé. el cau del llop, hosti, fa tant que no hi vaig, que ja ni hi pensava. un petonàs, veïna.

goldengate(d) dijo...

picola: això de només poder tenir vacances a l'estiu hauria d'estar regulat per la llei, vull dir que se'ns obliga a veure semrpe els mateixos paisatges i visitar altres països a uns preus escandalosos. els viatges a l'abril i a l'octubre estan molt millor. jo, particualrment, sempre he tingut la fantasia de fer vacances un mes de gener, just després de nadal.

goldengate(d) dijo...

mala: me encanta lo de ponerte la parte de arriba del bikini siendo niña, anticipando tus curvas, tu femineidad, tu cuerpo. que bonito.

goldengate(d) dijo...

tibu: lo de virus àlex, en fin, que després de veure 28 semanas después, me da un pelín de canguelo. i no t'estressis per lo de no tenir internet, jo vaig estar-hi nou mesos i no he desenvolupat cap mena de simptoma secundari... per ara. un muerdo. i no t'estressis per no pdoer llegir el blog, si pa eso está colgado en la red.

goldengate(d) dijo...

jana: benvinguda siguis. será un plaer saber de tu.

yonosoyHillary dijo...

No fa gaieres anys la platja era un lloc on tots els éssers humans podiem semblar iguals.

Les pilotes de color llampant, les tovalloles colorides, els iglús "fosforitos" etc etc ens han robat els colors originals.

goldengate(d) dijo...

hillary: tens raó, per què ens vestirem d'aquesta forma i amb aquests colors per anar a la platja? serà una forma de celebrar l'escapada de la monotonia del vestir del dilluns al divendres dels mesos d'hivern?

yunzapito dijo...

Leer tu texto me ha alegrado la pausa de la comida. Me pasa que muchas veces al leerte, se me queda una sonrisa en la cara... Siempre te acabo diciendo lo mismo, que poco original soy.

Me gusta mucho tu forma de escribir.

goldengate(d) dijo...

yunzapito: no me importa lo más mínimo que seas repetitivo. ¿te sirve de consuelo saber que a mi se me queda la misma sonrisa en la cara después de leer tus comentarios?