28/5/07

ELECCIONS


s'han acabat definitivament les eleccions. a la ciutat on visc hi ha hagut el canvi que el partit ara al poder prometia. només espero que la màxima aquesta que "el poder corromp" no sigui certa (heu vist la que tenen muntada a marbella, que fins i tot organitzen tours turístics per veure els escenaris reals de l'operació malaya? si es donés el cas d'algun escàndol a la meva ciutat em pregunto quina seria l'atracció estrella...).

personalment són les primeres eleccions en les que m'ha importat que succeïs a la ciutat (un pot votar a partir del 18 anys i no descobrir fins deu anys més tard que la política l'interessa el més mínim). no he votat per afiliació a cap partit sinó per la persona que hi havia al davant. cada líder és la punta d'iceberg d'una força política que acabarà representant en major o menor grau en la seva totalitat i si ja a un equip de dotze persones (com a la feina) tenim caldillo no vull saber l'avecrem que es deu muntar aquests dies a qualsevol ajuntament.

quan es comenta el baix nivell de participació (i de vots en blanc) estaria bé que cada partit reflexionés sobre què coi estan fent de la política en aquest país que ha deixat de resultar interessant als ciutadans. a mi personalment em cansa que els polítics es centrin en respondre de forma enginyosa i insults velats als de l'oposició i que es parli dels pactes i els acords per governar com si s'estigués jugant a un remix del risk i el monopoly. no es tracta de marcar-se una estratègia de màrqueting d'alguna empresa publictària amb seu a algun país nòrdic sinó de recordar la potència d'un acte simple com és ficar un vot dins una urna i la correlació directa que té aquest acte amb l'estat actual de les coses.

de tots els candidats que hi havia a la meva ciutat quatre m'eren coneguts i personalment en coneixia a un. crec que aquest fet és el que em va fer plantejar perquè no m'havia atret la política fins llavors, ni a mi ni a bona part de la gent que conec: no els humanitzem, no sabem res d'ells i no hi ha confiança com per delegar en ells una voluntat personal que s'acaba tornant abstracta (la voluntat del poble, toma eufemismo del año ahí).

una campanya electoral no em fa conèixer a les persones sinó el paper que representen i, per papers, ja tinc els dels vots. l'encert, per mi, està en fer política propera.

richard, un gustazo. santi, felicitats.

només per posar la guinda al post, si entreu aquí podeu passar un test per conèixer la vostra orientació política. si els candidats abans de fer pactes i promeses de coalició se l'administressin crec jo que les coses serien força diferents (com per exemple preveure canvis chaqueteros). per la part que em toca, els meus resultats , no us ho perdeu, em defineixen com a anarquista d'esquerres, proper al dalai lama o a nelson mandela. toma ya.

7 comentarios:

Antoni dijo...

La veritat es que normalment quan hi ha eleccions locals, o sigui les que ens poden afectar més d'aprop, no ens arriba la informació de la mateixa manera que quan són eleccions autonòmiques o estatals, i això fà que se'ns faci difícil prendre decisions.
A vegades tenir gent propera ficada a l'all ens ajuda força a decidir, oi?
El poder es molt atractiu i si aprens a utilitzar-lo es una eina important, però si et deixes anar et pot dominar, fins hi tot inconscientment.

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

Hola, com va? Vaig arribar al teu blog des de Yunzapito, molt bona reflexió política i electoral. Per cert, m'agrada molt Sigur Ros.

Anónimo dijo...

se han terminado definitivamente las elecciones. En la ciudad donde vivo se ha producido el cambio que el partido ahora en el poder prometía. Sólo espero que la máxima ésta de que "el poder corrompe" no sea cierta (¿habéis visto la que tienen montada en marbella, que hasta organizan tours turísticos para ver los escenarios reales de la operación malaya? si se da el caso de algún escándalo en mi ciudad me pregunto cual sería la atracción estrella...).


personalmente son las primeras elecciones en las que me ha importado lo que sucediera en la ciudad (uno puede votar a partir de los 18 años y no descubrir hasta diez años más tarde que la política le interesa lo m´s mínomo). no he votado por afiliación a ningún partido sino por la persona que había al frente. cada líder es la punta de iceberg de una fuerza política que acabará representando en mayor o menor grado en su totalidad y si ya en un equipo de doce personas (como en el trabajo) tenemos caldillo no quiero saber el avecrem que se debe montar estos días en cualquier ayuntamiento.

cuando se comenta el bajo nivel de participación (y de votos en blanco) estaría bien que cada partido reflexionara sobre qué coño estan haciendo con la política en este país que ha dejado de resultar interesante a los ciudadanos. a mí personalmente me cansa que los políticos se centren en responder de forma ingeniosa e insultos velados a los de la oposición y que se hable de los pactos y los acuerdos para gobernar como si se estuviera jugando a un remix del risk y el monopoly. no se trata de marcarse una estrategia de marketing de alguna empresa publicitaria con sede en algun país nórdico sino de recordar la potencia de un acto simple como el de meter un voto en una urna y la correlación directa que tiene este acto con el estado actual de las cosas.

de todos los candidatos que había en mi ciudad cuatro me eran conocidos y conocía a uno personalmente. creo que este hecho es el que me hizo plantear por qué no me había atraído la política hasta entonces, ni a mí ni a buena parte de la gente que conozco: no los humanizamos, no sabemos nada de ellos y no hay confianza como para delegar en ellos una voluntad personal que termina volviéndose abstracta (la voluntad del pueblo, toma eufemismo del año ahí).

una campaña electoral no me hace conocer a las personas sino el papel que representan y, para papeles, ya tengo los de los votos. El acierto, para mí, está en hacer política próxima.
richard, un gustazo. santi, felicidades.

àlex dijo...

antoni: veurem que acaba passant amb el candidat que ha sortit votat. encara conservo bastant negativisme envers la política per molt que en santi m'agradi. per ara ja corren rumors de pactes secrets i defenestracions vàries a l'ajuntament. a veure els de la tv quan es marquen una sitcom sobre la polítitca cañí, que amb "polònia" no en tinc prou.

ripley: benvingut siguis a aquest munt de píxels. avui tenim sigur rós al menú, sí. veurem si la resta de seleccions musicals també t'atrauen. dj goldengate(d) se lo curra.

rrrrrrr: sí, sé que ets tu qui ha traduit el post d'avui. merci de nou carinyet. dimarts quan vingui a la campanada feliç te pego un muerdo (i al sergi otro, que se me pone celoso).

Antoni dijo...

jajaja, sóc com el Dalai Lama!
Ja dic jo que hauria d'estar en el Tibet!!

Tu compás político
Der/Izq Economicista:-4.00
Anarq/Autoritarismo Social: -5.90

yunzapito dijo...

Gracias de nuevo anónimo.

Creo que tienes razón al decir que deberíamos humanizar a los candidatos y ver que son personas. Alguna cadena debería organizar un Gran Hermano, un salsa roza y un hormigas blancas, con los candidatos principales de cada ciudad seguro que el nivel de participación de la gente sería mucho más alto.

àlex dijo...

yunzapito: ya te digo, que monten un OT o un supervivientes y verás tu la que se lía...