21/5/07

5 ESTRELLES

aquest mes de maig casa meva s'ha convertit en centre neuràlgic de reunions i happenings varis. en la darrera quinzena han passat per casa unes trenta persones (el fet que hagin estat les festes de la meva ciutat també hi ha tingut a veure). la meva vida social no és tan agitada com sembla, però el fet de reduïr-la de portes enfora ha implicat portar-la a terme de portes endins.

fins que els de la lonely planet o la guia michelin no s'adonin del recurs turístic que estan ignorant, he decidit passejar-me per casa amb ull de cronista de guies de viatge i això és el que he descobert del pis on visc.

emplaçament: situat a prop del centre de la ciutat i a uns escassos 15 minuts del (millorable) centre d'oci nocturn de la població, es tracta d'un lloc acollidor, assoleiat bona part del dia. tot i que les llums del vestíbul de l'edifici funcionen quan volen (és a dir, quan la de l'inmobiliària recorda que, entre llima d'ungla i article del lecturas, els edificis encara no han adquirit la capacitat de canviar-se les bombetes o escombrar-se sols i que segueixen necessitant de lampistes i netejadors), el gerent de l'establiment (o sigui jo) procura que el pis no reflexi l'estat d'aleaotri abandó de l'edifici.



característiques: el local disposa de tres habitacions, una pel gerent (amb bany propi), una pels convidats (amb un tatami i un bany just enfront) i una tercera que fa de despatx, escriptori, centre de telecomunciacions, cdteca i chill out quan el gerent organitza soireés de musicoteràpia. es compta a més amb un ampli saló-menjador diferenciat en dues zones, una cuina on els propis convidats poden improvisar (no passa tant com el gerent voldria, però) i dues zones airejades (un celobert intern pels fumadors i una enorme terrassa exterior plagada d'aloe veras amb mobles de teka ideal per a sopars i dinars a l'aire lliure).



cuina: principalment vegeteriana. les especilitzats del chef (que per reducció de personal és també el gerent) són el gazpacho don simon; les torrades de verdures a la brasa amb formatge de cabra; els spaghettis amb olivada, formatge blau i pinyons; les amanides de dàtils; les fondues; una amplia selecció de tes i infusions i el gelat de vainilla amb mermelada de gerds polars (gràcies a una llicència exclusiva amb transports sílvia i els seus recurrents viatges a estocolm). els horaris de cuina són flexibles: mai cal renunciar a un plat de taboulé encara que siguin les 4:15 del matí.



facilitats: televisió, dvd, ps2, biblioteca (en català, castellà i anglès), dvdteca, cdteca, internet (després de nou mesos inhabilitat, l'establiment torna a estar en xarxa), guardaroba. no hi ha parquing però a la zona es fàcil trobar-ne.



preu: la modalitat de pagament oscil.la en funció de les fluctuacions en el mercat. normalment es paga en petons, abraçades, ampolles de lambrusco, regals ocasionals, somriures, mirades, encaixades de mans i/o reparacions informàtiques. per a pagaments en altres unitats monetàries consulteu al gerent.



el gerent és propietari d'una gossa mexicana (laika) i un hamster xinés (shakespeare), per tant cal prevenir-se de possibls alèrgies, llepades i embrenzides. per qualsevol dubte, es pot consultar la normativa de l'establiment a la paret del menjador.

a veure què hi diuen els clients habituals de l'establiment a la secció de comentaris que, només per avui, es converteix en llibre de visites.

16 comentarios:

Antoni Esteve dijo...

Si fós un anunci de venda, ja estaría fent una oferta de compra.
Realment sembla un lloc de 5 estrelles i de la manera que ho expliques, transmets el teu enamorament en vers al teu pis.
Es maco aconseguir tenir un lloc on sentir-se així.
Felicitats!

Anónimo dijo...

No soc client habitual, perquè lo nostre (tu ja ho saps), són les trobades casuals pel carrer; però ja hi pagaria!!
Per cert, que fas que ara no ens trobem mai??? A veure si la trobada casual l'haurem d'organitzar! Encara estic d'una peça, però d'aquí a 13 dies (aprox.), no crec que digui el mateix! Molts records!
Besarramangucs!!!!!!!!!!!

Anónimo dijo...

Bueno aqui una cliente habitual de la dvdteca i l´aula d´angles que t´has oblidat i haig de dir que realment és com has descrit excepte un petit error, i es que aunque una tenga bastante suerte aparcando (com tu ja saps) depen del dia m´he estat com 10 min donant voltes, per algu aixó serà una miseria pero jo acostumada a arribar i aparcar aixó es un problema :-) i despres es veu alterat el meu magnific nivell d´angles...

goldengate(d) dijo...

antoni: efectivament estic amb una love-story amb el meu pis, crec que incentivada en gran part pel fet que no hi puc estar tant com voldria. segurament per això l'idealitzo tant. una altra cosa és que m'estigui plantejant que la laika i en shakespeare paguin lloguer (hi passen més hores que ningú)

xpi: amb el ritme de trobades que portem tu i jo (i per conmemorar aquell antològic dia que després de trobar-nos pel carrer em vas acompanyar a l'hospital)a veure si quan ens veiem trenques aigües i precipito lo de ser tiet. smuaks, guapi.

lelele: coño, eva, pa un dia que te cuesta encontrar parquing no te quejes. muy nice lo de justificar tu level of english por culpa del parquing. a ver la que lias en london city...

Anónimo dijo...

Este mes de mayo mi casa se ha convertido en centro neurálgico de reuniones y happenings varios. En los últimos 15 días han pasado por casa unas 30 personas (que hayan sido las fiestas de mi ciudad también ha tenido que ver en eso). Mi vida social no es tan agitada como parece, pero el hecho de reducirla de puertas afuera ha implicado llevarla a cabo de puertas adentro.

Hasta que los de lonely planet o la guía michelin no se den cuenta del recurso turístico que están ignorando, he decidido pasearme por casa con ojo de cronista de guía de viaje y esto es lo que he descubierto del piso donde vivo.

emplazamiento: situado cerca del centro de la ciudad y a unos escasos 15 minutos del (mejorable) centro de ocio nocturno de la población, se trata de un lugar acogedor, soleado buena parte del día. Aunque las luces del vestíbulo del edificio funcionen cuando quieren (es decir, cuando la de la inmobiliaria recuerda que, entre lima de uña y artículo del lecturas, los edificios aún no han adquirido la capacidad de cambiarse las bombillas o barrerse solos y que siguen necesitando lampistas y limpiadores), el gerente del establecimiento (o sea yo) procura que el piso no refleje el estado aleatorio de abandono del edificio.





características: el local dispone de tres habitaciones, una para el gerente (con baño propio), una para los invitados (con un tatami y un baño justo enfrente) y una tercera que cumple las funciones de despacho, escritorio, centro de telecomunciaciones, cdteca y chill out cuando el gerente organiza soireés de musicoterapia. Cuenta además con un amplio salón-comedor diferenciado en dos zonas, una cocina donde los propios invitados pueden improvisar (no pasa tanto como el gerente querría) y dos zonas aireadas (un patio de luces interno para los fumadores y una enorme terraza exterior plagada de aloe veras con muebles de teka ideal para cenas y comidas al aire libre).




cocina: principalmente vegeteriana. las especialidades del chef (que por reducción de personal es también el gerente) son el gazpacho don simon; las tostadas de verduras a la brasa con queso de cabra; los spaghetti con "olivada", queso azul y piñones; las ensaladas de dátiles; las fondues; una amplia selección de tés e infusiones y el helado de vainilla con mermelada de frambuesas polares (gracias a una licencia exclusiva con transportes silvia y sus recurrentes viajes a estocolmo). los horarios de cocina son flexibles: nunca hay que renunciar a un plato de taboulé aunque sean las 4:15 de la mañana.



facilidades: televisión, dvd, ps2, biblioteca (en catalán, castellano e inglés), dvdteca, cdteca, internet (después de nueve meses inhabilitado, el establecimiento vuelve a estar en red), guardaropa. no hay parquing pero es fácil encontrarlo en la zona.



precio: la modalitat de pago oscila en función de las fluctuaciones en el mercado. normalmente se paga en besos, abrazos, botellas de lambrusco, regalos ocasionales, sonrisas, miradas, apretones de manos y/o reparaciones informáticas. para pagos en otras unidades monetarias consultad al gerente.



el gerente es propietario de una perra mejicana (laika) y un hamster chino (shakespeare), así que hay que prevenirse de posibles alergias, lametones y embrenzides. para cualquier duda, se puede consultar la normativa del establecimiento en la pared del comedor.

a ver qué hi dicen los clientes habituales del establecimiento en la sección de comentarios que, sólo por hoy, se convierte en libro de visitas.

Anónimo dijo...

No sé com seria embranzida en castellà. Lo siento.

montse dijo...

ole quin piset més mono té el nene!!
a veure si un dia me l'ensenyes... i més tenint en compte que hi ha la meva carà per allà!
smuakis amore

Anónimo dijo...

Hola nano!!!

Tens un pis molt xuluuuuuu i molt acollidor. La terrassa va perfecte pel lleo de la selva ( també ho feia a casa meva de bramar com una loca).

A la loli ja ho deia : piso acojonante, con toda clase de fauna y flora. El huésped se encontrará muy a gusto gracias al risueño dueño. La amplia gama de tecnología, le hará mas amena la estancia. Un último consejo, si usted es de aquellos que le molesta el ruido al dormir, haga el favor de lanzar por la ventana el jodido reloj de la habitación, el siguiente inquilino se lo agradecerá.

Apa nano, un kiss i queda pendent un sopar a la terrassa.

From jingle bells house.

goldengate(d) dijo...

traductor anònim: gràcies mil per la voluntat. sospito que ets la romina però ves a saber. per cert, embrenzida seria embestida?

sita: pues si, surts a vàries fotos del mural de l'habitació de convidats (esas playukis de santander). si és alicient per a que pujis a comprovar com hi quedes de bé, ja ho saps...

sergi: merci per recordar-me que determinats hostes s'haurien de provsionar de taps per les orelles en cas de tenir el son sensible. afortunadament ara només és deu al rellotge en qüestió (abans el lloro de la veïna li feia la competència. hi ha res millor que que et despeti una cotorra de cresta daurada del panamà a les si del matí? efectivament: assabentar-te que l'animal no ha sobreviscut a una nit de fred empordanès)

yonosoyHillary dijo...

Sembla molt acollidor i amb aquests sereis no és estrany que tingueu molts clients habituals.
Sovint és difícil trobar un punt de trobada.
Veient les fotografies m' ha vingut al cap que fa segles que vull comprar una Aloe Vera, com que diuen que serveix per tantes coses...

yunzapito dijo...

Muchas gracias de nuevo a anónimo...

Me gusta mucho la última foto de lo que parece ser ... ¿una pared? Creo que me voy a hacer algo parecido en mi habitación, con mensajes de tipo subliminal, del tipo "paz, amor y armonia", "no odies al prógimo".

Para tener tantas visitas, tienes el piso de lo más ordenado y limpio. Tendrías que ver el mío después de recibir tan sólo a un par de personas.

goldengate(d) dijo...

hillary: ya te digo, per mi que passa més gent per casa meva que no pel bar que hi ha a sota. lo de que los aloe veras lo arreglen todo me suena un poco a patraña. a mi no es que me hayan arreglado mucho (tal debe ser mi nivel de estropicio) pero quedan estupendas en el balcon.

yunzapito: la última foto es parte de la normativa del establecimiento, pintada en la pared del salón. mi madre, con su tonito estupendo de siempre, me dijo si lo habia escrito en inglés para que ella npo entendiera nada, a lo que le respondí que claro que sí, que uno se habia pasado des de los 8 años estudiando inglés con esa única motivación en mente.

Anónimo dijo...

Encara no havia dit res del meu pas per Chez Alex (pero es que mi "marío" ya lo ha dicho tó, jajaja).

L'espai és acollidor i encantador però l'ànima de la casa és el gerent i és per ell que val la pena fer parada i fonda en aquest allotjament singular.

Traductora anònima.

goldengate(d) dijo...

rrrrrrr: guapi, que bonitas cosas me dices, leñe. i això que tu no venies motl fina amb l'idea de quedar-te a passar la nit... smuaks

Unknown dijo...

un lloc on hi he trobat descans i uns braços fanàstics que m'han abraçat quan he estat trista
un lloc on he rigut fins a plorar
un lloc on les converses comencen a les 12 de la nit (o a les 9 del vespre, o...) però mai a les 7 del matí
un lloc on cridar a la nit i veure pel·lícules en sessió contínua
un lloc... però sobretot una persona
un petó àlex

goldengate(d) dijo...

silvia: carinyet, un hoste com tu no es mereix menys que això. escoltar-te cridar entre somnis "quina il.lusió" a les 4.40 de la matinada, despertar-me amb el chunda-chunda del teu mòbil (o la veu rovellada de segons quines administratives a través del teu mòbil) així com sortir a passejar la laika al capvespre són moments impagables. que m'abracis quan estic malament, més encara. t'estimo.