13/3/07

FAMILIA

així com fa uns dies penjava un post sobre el fet de tenir dues mares aquest cap de setmana m'ha servit per validar que també tinc dues families: la biològica (imposada) i la que jo he anat escollint confeccionar com si es tractés d'una manta de patchwork.

tot i que determinats col.lectius (que fan més olor de ranci que les ampolles de baron dandy) ens intenten vendre receptes més elaborades (necessites un pare masculí, una mare femenina, etc.), em permeto proposar-vos una recepta més simple i autèntica de la ampliament difosa familia tradicional:

1 quilo i mig d'amor: trobareu moltes variants al super però que no us enganyin. la recepta només funciona si l'amor és de veritat. per tant podeu deixar de banda aquests sucedanis tipus xantatges emocionals o vinculacions genètiques (són menys costosos, sí, però fan malbé la recepta)

750 gr. d'acceptació: fresca i sense colorants, que no tingui gust ni a enveja ni a prejudici. que sigui flexible i permeti moldejar-la per a que el conjunt resulti més esponjòs i harmonitzi el resultat. rebutjeu un cop més imitacions.

i ja està. us sembla poc? els ingredients no són fàcils d'aconseguir però en el fons són els únics necessaris de veritat. si aquests dos estan ben cuits la resta vindrà sola.

l'avantatge respecte a la recepta tradicional de familia està en que pots trobar aquests ingredients en una varietat de persones més ampli del que és habitual. seguint aquest exemple la meva familia es composa de: un pare (que es el meu i té parts de la natatxa i d'en lluís i de la meva jefa), una mare (que és la meva i és la margaret i és en ramon), una àvia (que és la meva i la de sevilla), uns oncles (que són els meus i en jose luís i la natalie i l'isabel i en tinet), unes germanes (que són l'eva i la silvia i la romina i la mar i la rebeca), uns germans (que són en tibu i en jordi i en joan i en raul i en randall i en sergi), uns cosins (que són la mia i l'irene i les annes i en sergi i l'edgar i les montses i la sílvia i l'alba i l'xpi), una familia extensa (que són l'emma i l'anna i l'olga i en xevi i la roser i en jaume i la mercè i la lola i en xavi i la marta) i un amor (ell ja sap qui és).

i al igual que passa a totes les families a la meva hi ha disputes i alegries i envejes i admiracions, hi ha moments en que us engegaria a passeig i moments en que us donaria tot el que tinc.

d'aquest estira i arronsa surt un batec. el sentiu? està dins meu.

5 comentarios:

SITA dijo...

és fàcil sentir aquest estira i arronsa que portes dins, és fàcil sentir-te a prop.
El millor d'aquestes famílies és que tu les tries, sense imposicions, sense obligacions.
smuakis des de la trinxera!

Chica fina opina dijo...

La sang i la genètica no ho són tot.

lelelele dijo...

el temps t´acaba ensenyant qui es la teva veritable familia

Anónimo dijo...

Després de superar per fi problemes tecnològics (apagones y demás) i treure 5 minuts per mi...no els dedicaré només a mi sinó a agraïr que cada cop més vegi a l'Álex del primer dia però amb tota la proximitat. Compratir estones com sempre i permetre'm veure una mica més de l'espai/univers que t'has anat fent i en el qual em vaig sentir molt còmode (sempre acatant les normes de la paret jeje).
El millor de tot és que a sobre repetirem aviat amb més persones que també tinc moltes ganes d'anar coneixent més i amb les que sempre tinc quelcom a dir o a escoltar.
Petonets i fins aviat! lelele

P.D: Aceitunaaa sin huesooo!! como looo ojooooo!!!

Anónimo dijo...

quina sort lelele però tranquila tots tenim una època.. tots hem passat pel mateix