25/10/06

BBC


una de les trilogies socials (que no evolutives al meu entendre) antològiques per les quals tot esser humà pot acabar passant és per la d'assistir a una boda, un bautizo y una comunión. en qüestió de tres setmanes jo he passat per un casament i per un naixement que m'han remogut moltes coses.

del casament em quedo amb l'estampa almodovariana d'un conductor de micro-bus que, a nou minuts de l'inici del casament, ens pregunta com es va a la basílica en qüestió acompanyada a l'instant d'una marató pels carrers de castelló vestits de gala amb corbates (ells) i talons (elles). em quedo amb la mirada il.luminada dels nuvis en veure's, com si ho fessin per primera vegada i em quedo també amb la sensació d'estar-los llegint el que els hi havia escrit i veure'ls emocionats i emocionar-me jo també. em quedo amb el cel blau de l'almadrava, la persecució dels cambrers per robar-los el darrer canapé que t'agrada, les dones de 40 per amunt que després de felicitar-me pel discurs em diuen que vagi a festejar (encara es fa servir aquest verb?) amb alguna noia del casament (senyora, el fet que porti mitja hora calibrant al cambrer de la barra amb la mirada no li diu res?), em quedo amb les mirades nostàlgiques cap a l'anna i en xavi (quant de temps junts!, quants canvis!), em quedo amb la retrobada sincera amb gent del meu passat a qui aprecio (enric) i gent nova a qui m'és fàcil començar a apreciar (marjorie) i amb el bailongo i la jarana de veure a en beto aferrat al micro poseït, com ell diu, per l'esperit d'en tom jones cantant des de l'habani-bi fins a la sintonia de "bola de drac" a capela.

del naixement de la lucía em quedo amb la seva foto enviada per e-mail, els seus ulls clucs, la seva expressió serena, el fet de saber que la manta que li vaig regalar abans de neixer l'abraça ara mateix. em quedo amb el fet totalment descomunal i indescriptible que algú a qui estimes acaba de concebre una nova vida (felicidades irene, felicidades kay).

em quedo ple de tots i cada un de vosaltres, de les ganes de viure i del subidón pel qual he passat aquests dies. us estimo.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Què bonic!!!!!! Has de fer public el discurs!!! Molt macos tots, llàstima del reflex del sol!
Moltes felicitats a en Xavi i l'Anna.




Xpi