(RE)START

així com fa un mes i pocs dies elogiava l'arribada del primer dia de vacances no sé jo si podria fer el mateix amb el primer dia de tornada.
avui, mentres esmorzavem amb les de la feina, parlavem de què fariem en l'hipotètic cas que ens toqués la loteria, però no una loteria d'uns quants milions sinò suficients euros com per no necessitar viure treballant mai més (posats a fer algo, fem-ho bé). la laura i jo hem arribat a una mateixa conclusió: l'estat de l'esser humà no és el de treballar, treballar és quelcom social. tenim molt clar que de ser milionaris no treballariem. i la suposada realització personal? bé, en el meu cas hi ha infinitat de paisos per visitar, hobbies que desenvolupar, llibres que llegir, cds que escoltar, pel·lícules que disfrutar, etc, etc, etc. per suposat que la meva realització no passaria per la meva feina.
i afegeixo aquí una brillant reflexió de la meva cap: de la mateixa manera que paguem per les coses que ens agraden i volem, no creieu que si treballar fos tan gratificant com diuen no ens haurien de recompensar cada mes sinó que hauríem de pagar nosaltres?
ja us dic jo que aquestes perles filosòfiques només es recullen (com es recull el raïm moscatell i el xarel.lo) durant la primera setmana de setembre.
ai, i encara queden dotze setmanes per marxar a amsterdam...