23/9/07

SENSE ETIQUETA


em fa gràcia com aprenem les paraules de petits. normalment és a través de llibres plastificats de tapes gruixudes (a prova de fluïds, mossegades, tisores i plastidecors) on es mostren aquelles primeres paraules que els educadors titulats consideren més adients pels primers anys de vida. d'aquesta manera aprenem que el sol és un disc groc, el mestre un senyor amb bigoti canòs i la pilota un globus a franjes vermelles i blanques. aprenem que pel nadal neva i que a l'estiu fa calor. que els nens tenen penis i les nenes vulva. el cervell es veu sotmés a un desenvolupament durant els primers set anys de vida que no tornarà a experimentar en cap altre moment. imagineu-vos per un moment l'ànsia amb la que aquest cervell verge, obert, flexible i tendre absorbeix l'informació que li arriba.

tenint en compte que el pensament occidental (i diria que el no-occidental també) és categòric (un cop el nom és adjudicat no hi ha procès invers, l'etiqueta és inescapable) i polar (l'etiqueta serveix no tan sols per afirmar el que conté sinó també per negar tot el que no hi ha dins ella), m'adono que el llibre plastificat que tant ens va ajudar de petits a entendre la nostra realitat ens ha estat negant la possibilitat que el sol fos d'altres colors, que el mestre tingués menys de trenta anys i que la pilota fos llisa i blava. ha negat a tot l'hemisferi sud la celebració del nadal a la platja i els jerseis de coll alt al juliol. ens ha dificultat entendre que qui tingui penis es senti nena i qui tingui vulva es senti nen.

de grans la cosa tampoc es que canvïi molt. de fet, els adults seguim tenint publicacions plastificades de tapes gruixudes però solen ser pornografia o catàlegs de moda (i a vegades una combinació de les dues). les etiquetes disposen de majors i millorats sistemes de difusió: televisió, internet, agències publicitàries, correu comercial, anuncis a l'autopista, avions amb pancartes, fotogrames subliminals. la seva funció original, l'accés al coneixement, ha anat deixant pas a una funció bastant més perversa: el foment del pensament únic, l'etiqueta com a sentència que acaba per asfixiar i rigiditzar el coneixement, que d'aquesta forma passa a ser dogma, per tranquilitzar a la classe mitja-baixa i angoixar-la amb allò que no sigui etiquetable.

a l'institut, una vegada, una noia que no s'havia acostat a mi en tot el curs fins que es va assabentar de la meva orientació em va preguntar: "com pot ser que t'agradin els nois si escoltes nirvana i smashing pumpkins i portes samarretes sobreposades?". segons el seu propi llibre plastificat de tapes gruixudes per a ser etiquetat de gai suposo que hauria d'haver escoltat la kylie o la streisand i portat alguna samarreta que marqués una musculatura fabulosa. la seva expressió era de curtcircuit, de no poder processar informacions contradictòries, de sobrecàrrega del sistema. la vaig mirar somriguent i li vaig respondre que no ho entendria.

d'això fa deu anys, però la cosa segueix més o menys igual. fent una dinàmica sobre gènere amb un dels grups de nens amb els que treballo, un d'ells em diu: "aquest home del dibuix és gai". quan li pregunto com ho ha fet per endevinar la seva orientació sexual em respon: "fàcil, no veus que està passant l'aspiradora?. perfecte. hem canviat l'etiqueta. ara els nens ja no diuen marica. yuju. diuen gai. quin gran avenç. en freddy mercury deu estar content. espereu que els digui als meus amics que portem temps ficant-nos al llit amb la persona equivocada perquè no passem l'aspiradora. ah, i que devíem descobrir la nostra orientació al veure l'últim model d'aspiradora moulinex a l'aparador d'una tenda d'electrodomèstics.

la meva primera vegada va ser amb la marta i després amb l'eduard. i després hi han hagut natàlies, òscars, brandons, lídies i joses entre d'altres. no suporto el house i m'agrada la madonna. m'agrada el rock però no suporto el country. no suporto el futbol ni el color rosa. utilitzo una única crema i no vaig al gimnàs. no m'he depilat mai i tinc bon gust per la decoració. no porto arrecades i sí un anell al dit de casat sense estar-ho. en què em converteix tot això? ho sento, però no hi ha etiqueta que em valgui.

27 comentarios:

Anónimo dijo...

Com moles ^^
Tens molta raó...
Em ralla que em diguin k soc d'una manera per la musica que escolto, que soc aixi fent aixo pk sok friki (quan no te res a veure...), tot i que suposo que en cap cas m'ha passat de manera tan engoixant, tot sovint tambe m'he sentit etiquetat i fa molta rabia...
Tot i aixo, el "si tu supieras..." que em passa pel cap m'entre afirmen absurdament qualsevol cosa sobre mi, no te preu...

Comença a fer falta un altre sopar al japonès ^^

pto!

goldengate(d) dijo...

vakunet: a mi a vegades em dona la sensació d'estar-me barallant constantment amb l'etiqueta. em va començar a passar a l'adolescència i de tant en tant encara sento la mateixa lluita. i estic d'acord amb el fet de no voler donar explicacions a l'altre. això no treu però, que com a societat estiguem tots malalts d'etiquetatge.

avui venim al cine. et vindré a veure.

un petonàs.

Anónimo dijo...

SIN ETIQUETAS

me hace gracia como aprendemos las palabras de pequeños. normalmente es a través de libros plastificados de tapas gruesas (a prueba de fluidos, mordeduras, tijeras y plastidecors) donde se muestran aquellas primeras palabras que los educadores titulados consideran más adecuadas para los primeros años de vida. de esta manera aprendemos que el sol es un disco amarillo, el maestro un señor con bigote canoso y la pelota un globo con bandas rojas y blancas. aprendemos que en navidad nieva y que en verano hace calor. que los niños tienen pene y las niñas vulva. el cerebro se ve sometido a un desarrollo durante los primeros siete años de vida que no volverá a experimentar en ningún otro momento. imaginaos por un momento el ansia con la que este cerebro virgen, abierto, flexible y tierno absorbe la información que le llega.

teniendo en cuenta que el pensamiento occidental (y diría que el no-occidental también) es categórico (una vez que el nombre es adjudicado no hay proceso inverso, la etiqueta es inescapable) y polar (la etiqueta sirve no solo para afirmar lo que contiene sinó también para negar todo lo que no hay dentro de ella), veo que el libro plastificado que tanto nos ayudó de pequeños a entender nuestra realidad nos ha estado negando la posibilidad que el sol fuera de otros colores, que el maestro tubiese menos de treinta años y que la pelota fuese lisa y azul. ha negado a todo el hemisferio sud la celebración de la navidad en la playa y los jerseis de cuello alto en julio. nos ha dificultado entender que quien tenga pene se sinta niña y quien tenga vulva se sienta niño.

de grandes la cosa tampoco es que cambie muchot. de hecho, los adultos seguimos teniendo publicaciones plastificadas de tapas gruesas pero suelen ser pornografía o catálogos de moda (y a veces una combinación de las dos). las etiquetas disponen de mayores y mejorados sistemas de difusión: televisión, internet, agencias publicitarias, correo comercial, anuncios en el autopista, aviones con pancartas, fotogramas subliminales. su función original, el acceso al conocimiento, ha ido dejando paso a una función bastante más perversa: el fomento del pensamiento único, la etiqueta como sentencia que acaba por asfixiar y rigidizar el conocimiento, que de esta forma pasa a ser dogma, por tranquilizar a la clase media-baja y angustiarla con aquellos que no sea etiquetable.

en el instituto, una vez, una chica que no se había acercado a mi en todo el curso hasta que se enteró de mi orientación me preguntó: "¿cómo puede ser que te gusten los chicos si escuchas nirvana y smashing pumpkins y llevas camisetas superpuestas?". según su propio libro plastificado de tapas gruesas para ser etiquetado de gay supongo que tendría que haber escuchado a la kylie o la streisand y llevado puesta alguna camiseta que marcase una musculatura fabulosa. su expresión era de cortocircuito, de no poder procesar informaciones contradictorias, de sobrecarga del sistema. la miré sonriendo y le respondí que no lo entendería.

de esto hace diez años, pero la cosa sigue más o menos igual. haciendo una dinámica sobre género con uno de los grupos de niños con los que trabajo, uno de ellos me dice: "este hombre del dibujo es gay". cuando le pregunto cómo lo ha hecho para suponer su orientación sexual me responde: "fácil, ¿no ves que está pasando la aspiradora?". perfecto. hemos cambiado la etiqueta. ara los niños ya no dicen marica. yuju. dicen gay. qué gran avance. freddy mercury debe estar contento. esperad a que les diga a mis amigos que llevamos tiempo metiéndonos en la cama de la persona equivocada porqué no pasamos la aspiradora. ah, y que debíamos descubrir nuestra orientación al ver el último modelo de aspiradora moulinex en el escaparate de una tienda de electrodomésticos.

mi primera vez fue con marta y después con eduard. y después han habido natalias, óscares, brandons, lídias y joses entre otros. no soporto el house y me gusta madonna. me gusta el rock pero no soporto el country. no soporto el fútbol ni el color rosa. utilizo una única crema y no voy al gimnasio. no me he depilado nunca y tengo buen gusto por la decoración. no llevo pendientes y sí un anillo en el dedo de casado sin estarlo. ¿en qué me convierte todo esto? lo siento, pero no hay etiqueta que me valga.

goldengate(d) dijo...

traductor anònim: després del descans del darrer post veig que has tornat amb ganes.
gràcies de nou.

montse dijo...

per sort no seria possible trobar una sola etiqueta que englobés tot el que tu ets! bé, ni una, ni dues, ni tres, ni deu, ni cent...
petons!

goldengate(d) dijo...

sita: viva el polidreismo!
a més, quina manía amb posar etiquetes quan ja tots sabem per la nostra experiència amb els d'ikea que aquestes no surten ni després de quatre rentades al rentavaixelles.
personalment em començo a fer fan de MUJI una cadena japonesa que ja te sucursal a madrid i barcelona que ven tota mena d'objectes per la llar i també roba, minimalista, i sense etiquetes.

petons!

Churru dijo...

Supongo que los humanos tenemos la necesidad de buscarle un lugar a todo, una categoría. Lo de atribuirles propiedades asociativas ya nos pierde, nos olvidamos que somos suma de muchas etiquetas. Yo con las de "no se debe centrifugar" es que me armo unos líos...

goldengate(d) dijo...

churru: yo aún confundo las de no planchar con las de no meter en la secadora y luego me sale la ropa que parezco un hippie ibizenco haciendo pasarela de moda ad lib. suerte que apenas voy de blanco que si no...

Dani dijo...

Tens rao. Ets iniquetable. Pero t'haig de confessar que per mi si que tens etiqueta. I te escrites 4 lletres, ÀLEX. Tot i que el que m'ajuda a descubrir-te son els Tibus, que espero amb candaletes. Un muerdo.

tibu

goldengate(d) dijo...

tibu: vale, amb aquesta em sento còmode.
i pel que fa als tibus, aquí els tinc, a punt per ser descoberts quan vulguis i per mostrar-te les melodies que més em ronden pel cap aquests dies. per suposat, tinc un ull posat en els propers.

un muerdo nel cuello.

@ELBLOGDERIPLEY dijo...

Em va agradar molt aquet aprofundiment en "les etiquetes"(amb cometes). Al col.legi recordo una nena una mica acompleixada perque feia els dibuixos d'homes i dones de color verd o blau, i a tots els nens els feia riure que no fós vermell:-) Quin fàstic parlar de futbol...aggg!
Aparte de que el centrifugado de la lavadora, también opino que se carga la ropa...escapar de las etiquetas, libera...No soporto las conversaciones de fútbol, porque pienso... ¿Y qué digo, que corre bien ese? Cuando me he hecho el valiente, y he dicho que no me gusta, da igual....,da igual...siguen y siguen y siguen...
qué difícil ser hombre, o mujer...ó simplemente un niño distinto...pequeñas claves y corrientes secretas, cifradas...sólo para el que quiera entenderlas:-). Uno lo ve fácil, pero los demás, muchas veces son una pared.
Petonets.

goldengate(d) dijo...

ripley: mi clase tenía un puntito guggenheim. teníamos des de la niña que utilizaba 38 colores hasta para pintar un barquito en alta mar y que le ponía corazones y estrellitas a todo hasta el niño que sabía encontrar motivos justificados en sus dibujos para incluir decapitaciones y miembros amputados. tanto si eras una o otro no te librabas del comentario de los demás, que si artista naïf en ciernes que si versión junior del carnicero de milwakee. solo se salvaban los aburridos, los monocromos, los neutros.
me encanta lo de comentar en una tertulia futbolera lo de que el número siete corre bien. yo creo que la liaría aún más diciendo que tiene unas buenas piernas.
que poca tolerancia hay aún a la diferencia. y lo peor ahora es que está mal decirlo aunque siga siendo así. jodida corrección política.

un besote.

Anónimo dijo...

Com sempre em torna a agradar infinitament el teu post.
Per molt tolerants k siguem suposo k en el fons ningú se salva de les etiquetes, suposo k és una manera de controlar i donar absurda seguretat al món mental de les persones
Fins i tot m'has fet pensar k el meu treball en el fons és etiquetar, pq es basa en el diagnòstic, i el diagnòstic no deixa de ser una forma d'etiquetar
Estaria bé, en certa forma, k totes les interrelacions personals fossin sense pràcticament etiquetatge, com les dels nens de menys d'1 o 2 anys -i mai ho són del tot-, sense valorar massa l'aparença, sense sentiments prejutjats, només intentant disfrutar de la presència dels demés
Però a la que creixem apareix la presència adonada o inculcada de totes les coses: ets un home o una dona, ets "guapo" o lleig, ets simpàtic o antipàtic, tens cert objecte o no, tant sigui cap a nosaltres o cap als demés, i això no deixen de ser etiquetes, i apareixen els putos estereotips, i ens fixem més en tot això k en el fons de les coses sense marcar.
Ki és el k no pensa en res kuan coneix a algú, ki és el k no té una cançó k li recorda una situació, ki és a ki mai li ha fet por una imatge o un fet a priori inocent, pq el relaciona amb alguna altra cosa?
Tot són etiquetes, i n'és impossible fugir
Lo important és k malgrat no ens poguem deslligar d'això inevitablement, ens intentem fixar més en el interior de les persones, de la natura i de la vida en general, perquè les millors coses del món són les k sentim però kuan agafem akesta paraula i l'aillem en l'estat pur del seu significat
Jana

goldengate(d) dijo...

jana: sento que el teu comentari completa el meu post. la teva refelxió m'agrada molt. el tema està en donar energia a les nostres paraules, en vestir-les d'alguna cosa més que fonemes i potser així ens adonariem del que moltes vegades estem projectant al parlar, de l'arma que hi ha darrera de segons quines intervencions.

yunzapito dijo...

Las etiquetas tienen que estar ahí con fines orientativos y/o para clasificar los elementos aunque sea a grandes rasgos y de forma equivocada.

Muchas veces no les hago ni caso... e incluso me acuerdo de cierta época en la que me gustaba jugar a los equívocos (no con fines de confundir a nadie, si no con el objetivo del beneficio económico puesto que cambiana el precio de las cosas en el Alcampo que tenía cerca de casa para pagar menos).

picola dijo...

Això de les etiquetes sempre m´ha fet pensar en qui som. Perquè les etiquetes te les col.loquen terceres persones i en aquest cas som el que pensem o el que la resta de gent veu de nosaltres? Nu sé pregunta filosófica al aire

goldengate(d) dijo...

yunzapito: jajajj, me ha encantado esa estampa en el supermercado cambiando las etiquetas de los porductos. la póxima vez que me compre ropa intentaré ver si puedo hacer pasar unos pantalones por el precio de unos calcetines.
un besote

goldengate(d) dijo...

picola: es important tenir clar que un és el que és, no el que els altres veuen, però també és interessant pensar què estem venent als altres i per tant a nosaltres mateixos? ens etiqueten? ens etiquetem? ens deixem etiquetar perquè ja ens va bé així?

Mrs. G dijo...

En la "decoración de interiores" y en la "publicidad" por ejemplo está demostrado que muchas veces la "confusión" es más atractiva y más interesante ´para el ser humano.
Aplica esa premisa para ti mismo y seguirás siendo más interesante que el resto :-)

goldengate(d) dijo...

mrs. g: llevo un tiempo ya trabajándome lo de la seducción, que la debo tener en punto fijo porqué ni me entero cuando la pongo en marcha...
en fin, la ambigüedad tiene su puntito, no te lo negaré, pero como dijo ese visionario incomprendido de nuestro tiempo "la noche me confunde". me seducen más las cosas claras (y el chocolate espeso, por supuesto) que no la confusión...

yonosoyHillary dijo...

Saps que soc un exemple més d'aquesta última entrada. Tinc d'altres persones que encara estan decidint si m'escau millor el blau o el rosa i de fet, no m'agrada cap dels dos (bé, el rosa sí, però només si és rosa xiclet).

jo també vaig tenir experiències similars. Sembla que si t'agrada el heavy metal no pots ser gai, excepte si consideres als Europe com heavy metal.

goldengate(d) dijo...

hillary: europe son heavy metal. sí, y samantha fox debía ser la versión ochentera del folk de cantautor tipo joan baez.
ni blau ni rosa, els nadons amb color taronja són molt més alegres, o verds, o liles, o blaus i roses però no perquè ho digui prenatal o inditex.
per cert, ese nuevo look, esas estrellitas y ese momento diadema arcoiris en tu precioso pelo rubio, a que se deben? es un cambio de imagen asesorado por tu nuevo agente estilista en tu carrera hacia la casa blanca?

Antoni Esteve dijo...

Per desgràcia les etiquetes sempre son posades. Siguis d'una manera o d'una altre, l'educacio de les criatures sempre es manipulada, perquè de grans seguim utilitzant-les i transmetent-les.
Em de lliutar contra els estereo tips i etiquetes que no tenen sentit ni rao, de fet no hi ha etiquetes ni estereo tips vàlids, i em de lliutar perquè hi ha persones que continuen amb la seva manipulacio, algunes persones de forma conscient i d'altres pel simple fet que aixi ho han après i no veuen mes enllà.

una abraçada!

goldengate(d) dijo...

antoni: hem de sortir de matrix, ja ho dic jo...

yonosoyHillary dijo...

Per cert, ahir no m'enrecordava del dia en que la responsable de recursos humans d'una antiga empresa on treballava em va denegar un dia lliure (per intervenció quirúrgica del meu novio) per no estar casats (encara no es podia) i ser "híbrids". Llàstima que no m'ho va donar per escrit...

yonosoyHillary dijo...

Els retocs de la imatge són "provatures meves". Aviat tornaré a canviar-ho tot.

goldengate(d) dijo...

hillary: estupenda la teva ex-companya de feina. la manca de vida sexual pròpia té efectes contraproduents, ja ho dic jo: "como yo no jodo, voy a joder a los demás".
interessant l'etiqueta d'"hibrid". els cotxes que es mouen per terra i aigua no s'anomenen així? que et devia estar intentant transmetre la seva ment inquieta i il·luminada?
en fi, el teu canvi de look em mola. a ver con que nos sorprendes ahora... intrigao me tienes.