25/4/07

SILENCIS



silenci són els quatre o cinc primers segons del matí, a pesar que hi hagi sorolls a fora, quan les meves orelles encara no s'han despertat i el món es comença a estructurar davant dels meus ulls, a vegades prenyats encara d'algun somni peculiar de bombolletes i llums borroses.

silenci és l'espai que queda entre cançó i cançó en un cd, que es fa més silenci encara per estar enmig de dos mons sonors, i és inescapable, tant si et compres la música com si te la baixes per internet. existeix la possibilitat de fusionar les cançons, com als cds de razzmatazz de dj amable, però personalment m'agrada mantenir la pausa, la respiració, la personalitat de cada una d'elles.

silenci es fer preguntes en una carta.

silenci són els riures de la romina, quan el seu somriure t'enlluerna però no escoltes res, perquè la veu se li atura, el riure se li acumula a la gola i al cap d'uns segons de sosteniment fa un triple salt mortal i s'ecolta un so esmorteit que et recorda que segueix respirant. la cara se li envermelleix i a vegades, si ets afortuant, se li acumulen unes llagrimetes als ulls.

silenci és un programa de televisió, friki i cultureta, que ens agrada (com a mínim als habitants de la pensió la campanada feliç i a mi) però que canvia d'horari d'emissió cada dos per tres.

silenci és la mort d'algú. no hi ha resposta. i si hi han fantasmes són respostes a mitges.

que desapareguis, que no sàpiga res de tú també és silenci: el silenci de tú (no importa qui dels dos l'alimenti o si els motius són l'orgull, el creure que les coses ja estan bé així, el pensar que és una decisió racional o l'adonar-me de les segones lectures de les meves queixes). tant se val, vol dir et trobo a faltar.

silenci és una de les coses que més valoro de la meva feina, quan porto quaranta minuts intentant passar una visita a un expedient i he escrit la mateixa frase tres vegades perquè és impossible concentrar-me i em colapsa el soroll del telèfon, del timbre, de les visites intempestives, del tema de conversa dels companys, de les demandes del despatx de las jefas, de l'olor a fritanga de la veïna d'abaix que puja pel tub de la ventilació, de l'aloe vera de la taula feliç i aliena a tot, dels cables de telèfon que no arriben a la teva taula i que et fan agafar poses pròpies del twister de mb, de l'aire acondicionat que no funciona (però que us recordo ens permet olorar les sardines de la del quart tercera), del sol que hi ha a fora, de la penombra que hi ha a dins, i del rellotge que per uns moments et sembla que marca les hores marxa enrera. necessito silencis enmig de tant de soroll.

hi ha molts altres silencis, però aquests són els que més se'm fan presents aquests dies.

10 comentarios:

yonosoyHillary dijo...

Són més de quatre o cinc segons de silenci els que necessito quan em llevo, però de seguida necessito omplir la meva vida de sorolls per sentir-me viu, però també de silencis, que em donen l' oxigen necessari per sumergir-me de nou en el món del sorolls.

Anónimo dijo...

I si per un moment el silenci ho fos tot i els sorolls, la gent, els telefons sonant, els cotxes bramant, els somriures entremaliats, els cors bategant...fossin només la melodia d'aquesta eterna cançó que no sempre volem entendre i que se'ns arriba a convertir en una realitat incòmode.
i per què no?, també ens pot passar a la inversa i veure com a interferència aquests moments de silenci en els que sembla que hem d'agafar empenta i saltar per tirar endavant però sembla que quan saltem, la sensació de no caure a terra sinó al buit sempre hi és present. És en aquest mínim moment en que en ocasions agafa més importància tot.....Silenci.
Sergi

goldengate(d) dijo...

hillary: et passa el mateix que a mi, doncs. l'incorporació diària ha de ser calmada. ahora que estás de elecciones (bueno, mas bien tu marido), cuidate especial-mente.

sergio: aíxí com per molta gent el soroll els recorda la vida, a mi particularment ara em passa al revés, estant en silenci és quan més hi connecto. ole ese momento quevedesco tuyo. te he dicho alguna vez que sigues mis pasos?

yunzapito dijo...

Gracias por visitarme campeón, he intentado devolverte la visita dos veces, pero no entiendo lo que dices :-(

goldengate(d) dijo...

yunzapito: lo de cambiar el idioma del blog hace unos días que me da vueltas por la cabeza... puede que haya sorpresita dentro de poco...

yunzapito dijo...

Pues nada, en el momento que lo hagas, me tienes de lector, si tienes tiempo, una opción es traducir los textos...

Anónimo dijo...

Em quedo amb el silenci del matí i el dels cops que "noto" per dins, a la panxa . Sembla mentida que una nova vida faci (de moment) tant silenci!!!
Ptons

yunzapito dijo...

Me ha llegado traducción de tu texto via amig@ común, y la verdad es que me ha gustado mucho.

Espero con ansia para ver si te decides a publicar en castellano o hacer versión bilingue (este teclado no tiene diéresis) de las nuevas entradas.

Feliz domingo.

goldengate(d) dijo...

xpi: quin gustasso llegir de tu. em vaig trobar la montse a barrakes i vam estar parlant de tu i de la teva panxona (alias fran). un petó enorme pels tres.

yunzapito: ayer comentábamos con una amiga la posibilidad de hacer bilingüe el blog poniendo la traducción de cada post en los comentarios para no ocupar tanto espacio. estamos en ello...

Anónimo dijo...

Yunzapito ya puedes consultar la versión doblada del siguiente post en los comentarios.

Mina.