4/4/07

10 MOTIUS


ningú sap ben bé quin va ser el motiu (segurament perquè llavors cap dels que hi som ara hi erem, senyal inequívoca del ritme d'emigracions cíclic de la feina on treballo) però el fet és que l'antic cap de la nostra delegació va establir fa uns cinc anys un conveni amb un grup editorial de revistes important, motiu pel qual cada mes des de llavors, ens arriben sis revistes a l'oficina. cada una d'elles atrau a un sector determinat del personal (la de cine té acceptació massificada, el que implica que cada dos per tres la trobes a la taula d'algú, a la repisa del w.c., o algú se l'ha emportat a casa; la de llibres, a partir del dia 6 de cada mes ja està damunt la taula de recepció esperant a que algú més la fullegi; les de tipus pràctic (pa un roto, pa un descossío) tenen una vida més perllongada, en funció del moment de l'any i estat del personal; etc..

ara bé, només una de les revistes que ens arriba provoca la mateixa reacció a la plantilla en ple. quan la veiem arribar la fem desaparèixer d'inmediat de la recepció, no per l'ànsia de llegir-la sinò per la vergonya que ens genera rebre-la. es ven com a revista per a la dona moderna i té un format globalitzat (ens consta que el mateix reportatge publicat un mes aquí va sortir fa tres mesos a l'edició de gran bretanya). el contingut no es gaire diferent d'una revista per a adolescents, la diferència està en les marques que s'hi anuncien i el tufillo a exclusividad asequible de la nueva era que desprèn. el 50% de la revista gira entorn a les mil i una fòrmules per atraure als homes i retenir-los (amb colors lluents i com a mínim tres signes d'exclamació absoluta, en plan, esta es la verdad que tu, pobre infeliz, necesitas). proposen tests a les seves lectores que en el millor dels casos són a (entre 0-5 punts): infantils, b (entre 5-10 punts): materialistes o c (entre 10 i 15 punts): fan plantejar a quina classe de personal se li estan concedint llicenciatures de periodisme. elaboren monogràfics antològics, com ara:
"com conèixer algú per les seves sabates?" -cinc anys de psicologia i ara resulta que si et poses unes diesel en comptes d'unes camper el teu coeficient intel.lectual fluctúa segons la influència de mart i l'afecte incodicional de la teva mare els dies parells de cada mes-,
"101 gestos sexuals que no et pots perdre" -amb joies com ara (i cito textualment) la nº87: procura que els seus amics envejin el fet que ell estigui amb tú (ea ahí, fomentando los celos y la posesión, que ya en la última declaración de derechos humanos de la onu se consideraban valores fundamentales para la evolución de la especie) o la nº76: posa't una minifaldilla de noia dolenta (tu tranquila, que aunque seas una vibora y un mal bicho, si no te pones minifaldilla no eres mala) -,
i la nostra preferida "els 10 motius pels quals tota noia ha de tenir un amic gay" -primer: saben de roba tant com tú (em pregunto com ho faran les meves amigues per vestir-se sense la meva ajuda?), segon: els hi agrada la música disco i el house (m'oblidava que això és un motiu indispensable per relacionar-se amb els demés, a més, com a mi m'agrada la musica alternativa potser no soc gay, dios, qué engañado he estado todo este tiempo!), tercer: no et podran robar mai el xicot (habéis leído bien, sí) etc.

us preguntareu com és que no hem anulat la subscripció de semejante engendro de revista, llavors? la resposta és simple: personalment em proporciona articles bonissims per treballar estereotips masclistes amb els homes que atenc des de la perspectiva de les dones.
i pel que fa a la resta de l'oficina, crec que ni amb el jueves riguem tant... (encara que també ens fagi por)

7 comentarios:

Anónimo dijo...

yo quiero seeeeeerrrr una chicaaaaaaaaaa COOOSSMOOOPOOLITTAAAAAAAAAÁ!!!!!
QUE GUAY, NUNCA SE ME HABÍA OCURRIDO LEER ESA PEAAAZZOOO REVISTA TAN UTIL PARA EL GÉNERO FEMENINO, POR DIOS!!!!
(pero dios existe!!??)

ana

lelelelele dijo...

lele, com he pogut viure sense els savis consells de la Cosmopolitan? a partir d´ara a mes de serieadicta me voy a hacer revistadicta

Anónimo dijo...

Jajajajajaja!!

Q bo nen!!!! I... Se puede saber porque no hemos ido nunca tú y yo de compras????

Seria la més glamourosa, jajajja!!!

Un petó.

Mina.

àlex dijo...

Ana: con la de cosas que puedes ser, mira que querer ser una cosmpolitan girl de esas...

Lelele:es un misteri inexplicable com algú pot viure sense recorer a la sabiduria de la revistilla en cuestión. ni el camino del tao, ni el vacío fertil, ni tai-chi ni leches. una dosis de frivolidad pseudo-intelectual y tira millas...

Rrrrrrr:quan vulguis nos pegamos un shopping... ui, espera, que no recordava que treballant al sector que estem tu i jo la nómina no da para esos estragos... que hi farem! ens haurem de resignar a ser fashions de mercadillo. una pena, oye.

Chica fina opina dijo...

Comospolitan és una revista que respòn a una fase de la vida.
Conec a poques noies que no hagin passat pel seu moment "Cosmo".

sylvergalaxy dijo...

Bufff!!!!
Que pereza me dan esas revistas, con esos consejos tan previsibles y esas modelos tan monas.
El colage muy guay nen.
Petonets.

àlex dijo...

Chica fina opina: entenc que sigui una fase de la vida de qualsevol persona, com ho és el super-pop o el ragazza o (espero) el abc, pero hay que joderse mientras dura...

Sylver: di que sí, pereza, sopor y un largo etcetera. El colage es pirateado (el gusto no es mío, pero si el de tomarlo prestado, oyesss)