6/2/07

QUASI 28

demà faig 28 anys. és curiòs pensar que fa 28 anys i un dia legalment encara no existia, que la meva vida va començar a contar d'ençà que vaig sortir del ventre de la meva mare. què passa amb els nous mesos anteriors? demà legalment no hauria de fer vint-i-vuit anys i nou mesos? la vida intra-uterina només conta quan es parla d'avortaments?
ahir pensava en com han estat aquests vint-i-set dies d'aniversari fins ara, sense saber encara que m'espera al llarg de demà.
amb quatre anys recordo agafar un empatx a casa dels meus avis, en concret hi ha una foto meva al balcó i una mà (la del llavors meu oncle manel, crec) oferint-me un gelat de nata i xocolata i jo amb cara de pomes agres, portava un jersei verd de coll alt i ulleres de pasta i tenia el cabell llis (semblava un dels nens que s'asseia amb en koko damunt la tàpia de barrio sésamo).
amb set anys recordo un aniversari trist, amb els meus pares discutint-se per assumptes que jo encara no volia saber i m'havien fet escoltar. l'infància no s'acaba d'un dia per l'altre però crec i sento i sé i noto que la meva va fer un triple salt mortal llavors.
amb dotze anys, el menjador de casa dels meus pares s'emplena dels primers amics de classe, la primera festeta de nois i noies (a pesar que en abstracte jo estigués més interessat en ells que en elles, els records de ballar a les fosques without you de nilson amb la maria o l'ester tenen un pes emotiu important; al cap i a la fí, el contacte és el contacte).
amb divuit anys els meus companys de classe penjen una pancarta feta amb llençols del balcó de l'institut per felicitar-me. el que no saben es que jo aquell dia començo una hora més tard (teniem pràctiques quinzenals del laboratori de química amb un professor que, ara que ho penso, ha mort aquest any). aquella mateixa nit és carnaval a roses i ens disfressem de hippies. l'inna a més em munta un dinar al matí següent només amb les noies de la classe i cada una d'elles em regala una flor i un escrit.
als dinou l'inna (de nou) ajunta els meus amics de figueres i l'universitat i sopem a un xino on acabem fent guerra de pastís de llimona. inna, crec no haver-te agraït mai aquests dos aniversaris tan especials i sento fer-ho ara, tants anys després i en un blog que potser mai llegiràs però gràcies, de veritat.
finalment, amb vint-i-set, apareix un ram de flors amb un portador que em descol.loca i trenca el esquemes dels quals depenc i que em fa estimar de nou i acceptar-me, que em reconcilia amb parts meves que censuro i em fa descobrir a persones que a vegades em conxeien millor que jo mateix, amigues i amics nous que estimo com si portessin amb mi tota la vida.
tant si demà em feliciteu, com si us n'oblideu, gràcies per estar amb mi aquests vint-i-vuit anys (i nou mesos) us conegués llavors o no.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Moltes Felicitats xurri! Molts besarramangucs i que passis un dia molt especial!!!





Xpi

lelelele dijo...

Bones neng, encara que ja t´he trucat i com que desprès et queixes de que no t´he deixat cap miss ahi va mi felicitación y eso que casi m´oblido (desprès dius que soc adicta a las sèries i aquesta vegada sort d´elles) En fi un petonàs i a veure si acaba aquesta setmana d´una vegada que estoy muuuuuu stresáááááááá

Anónimo dijo...

Colló nen!! Q maco!!! I q maco compartir el dinar del teu aniversari amb tu. T'estimooooooo. Mina.

Chica fina opina dijo...

Felicitats!!

Anónimo dijo...

MOLTES FELICITATS!
Encara que sigui un parell de dies més tard. Però això de no venir per la feina el dia en qüestió ajuda a una memòria a vegades massa saturada de coses inútils i no hi deixa lloc per les coses veritablement importants.
Un petonàs i endevina qui t'ho envia.

Molt bo el blog nostàlgic. Llàstima que en el text t'has deixat cinc sisenes parts dels teus aniversaris ( perquè en un aparte, i només per recordar-t'ho, però en fas 28 i només en recordes quatre o cinc) I anima't que tampoc són tants. La cosa s'accelera una mica més endavant...

Anónimo dijo...

quin greu oblidar la festa dels 25... van ser divertits i fora del normal, però ... ens ho vam currar!! va ser molt maco...