12/2/07

MARES

ets la meva primera mare i a força de viure tantes coses junts fa cinc o sis anys vaig optar per no explicar-te'n més de meves, just després que morís l'avi, com si la teva comprensió tingués un límit. vius al pis de sota meu i et veig un cop a la setmana i la majoria de vegades necessito estar posant límits constantment amb tu, no sé si tu me'ls demanes però jo els poso igualment, el que em fa pensar que moltes vegades es la meva, de comprensió, la que té un límit. ahir vaig baixar a veure't amb la laika una estona i vaig tenir ganes d'explicar-te el que em passava, com em sentia, que em feia feliç i què no aquests dies i em va servir per corroborar que hi ha coses que et superen i que com a mare et costa entendre i acceptar del teu fill, però que a pesar de no saber què dir-me ni com fer-ho amb mirar-me als ulls en vaig tenir prou per saber que m'estimes.

you're my second mom. i met you ten years ago, when i was on my first outbreak and we spoke yesterday on the phone to wish me happy birthday while my second outbreak has already begun. you live on the other side of the world and we've seen each other only three times. you call me your spanish son and i showered your kitchen in orange juice the first morning i was there. you've always been kind and understanding even when things probably overwhelmed you the same way things here overwhelmed my first mom and made me feel loved making the distance physical, not emotional. things were hard for me when we met, things are hard for me now and will be hard in the future, i'm sure. it's just that i can't stop growing old. thanks for being on my side.

4 comentarios:

SITA dijo...

és super maco. segur que les teves dues mamis et donen tot el que poden, i de la manera que poden.
segur que tu també els hi saps transmetre com te les estimes.
smuakis!

lelele dijo...

Bones neng, el que has escrit és molt maco i se que encara que les mares a vegades no puguin entendre tot el que ens passa sempre estaran al nostre costat.

Anima´t que tot els moments durs acaben passant

Chica fina opina dijo...

De vegades, les coses més importants no necessiten ser dites però d' altres és tan necessari escoltar-les...

Anónimo dijo...

a les nostres mares els hi encanta que els hi entreguem una petita part de la nostra vida,encara que aixo suposi un petit sacrifici per nosaltres els fills. No sempre hem de fer els que nosaltres creiem que serà millor per posar limits, pq posar-los? son les nostres mares!!Les persones que ens han portat 9mesos en el seu ventre. Amb la Laika li has de parlar amb la mirada pq no hi ha cap altre manera de fer-ho, pero amb la teva mare utilitza les paraules, pq arribarà el dia que no ho podràs fer, per qualsevol raó, i pensaràs, "pq en comptes de mirar-la als ulls i voler que endevinés el que rondava pel meu cap, no li vaig parlar de tot el que m'envoltava?"
La vida no és tan fàcil com nosaltres pensàvem quan erem petits, però el cert és que a cada moment ens la compliquem més.
Siguem cada dia més generosos amb els que realment s'ho mereixen, i crec que qui millor que una Mare.