13/12/06

AMSTERDAM


per moltes llegendes urbanes i fets demostrables legislativament que ens haguessin explicat sobre holanda, el que ens hem trobat a amsterdam ha superat les nostres expectatives. no és tan sols per l'ambient socio-polític lliberal i tolerant (aquesta barreja de legislatura pro-homosexual -a anys llum encara de la que tot just nosaltres hem incorporat aquí-, acceptació del lliure consum de drogues i una entesa molt sòlida i vàlida del que és la prostitució i més centrada en el cobriment de les garanties mínimes que en la prevenció utòpica) sinó per l'atmosfera de la ciutat en sí.
abrigats fins les orelles ens ha plogut, pedregat i fet sol. el museu van gogh ens ha decepcionat, sobretot perquè el més representatiu d'ell ja ho haviem vist al museu d'orsay a l'agost. la casa d'anna frank, en canvi, a mi em va tocar la fibra de mala manera pel munt de detalls de la convivència qüotidiana que encar hi ha en aquella casa (els retalls de revistes de cine que l'anna enganxava a la paret per fer més suportable el fet d'haver d'estar amagada en aquella habitació tres quartes parts del dia, la llibreria que amagava l'entrada a la part secreta de la casa, les marques fetes a les parets que mostren el creixement d'ella i els seus germans abans de ser desscoberts i enviats a auschwitz...).
i en contraposició, la frivolitat d'entrar a botigues tan especialitzades que encara ens preguntem com poden subsistir (el millor exemple: una botiga dedicada exclusivament als respalls de dents) o una altra de santuaris i imatgeria religiosa mexicana. passejant per leisenplein hem menjat donuts de plàtan al costat d'una pista de patinatge sorbe gel, hem tastat curry de coco a un restaurant de wok, shwarmes amb maionesa d'all, arròs amb gessamí tailandès i gelats americans de cireres i xocolata (ja us deia jo a la tornada de parís que la millor forma de veure com ens estem globalitzant és la proliferació de restaurants de gastronomia internacional arreu on vagis).
i sobretot la sensació que els carrers i els canals canvien de lloc, que no hi ha mapa que desxifri el misteri d'una semi-metrópoli en la que és fàcil i desitjable predre's i trobar-se, on cada canal xiuxiueja històries noves sobre la regulació del nivell del mar per a que els fonamets dels edifics no e spodreixin i s'enfondrin, on la mirada tèrbola de prostitutes sota llums vermells és material de cantautor i la varietat i el tamany dels consoladors dels sex-shops és material de monòleg per a presentadors de late-shows, rodejat tot del perfum dolç i enganxifòs de la marihuana i l'espectre psicotròpic de bolets al.lucinògens que es conreen als soterranis foscos i humits d'una amsterdam que, aquests dies de nadal, sembla més treta d'un conte de hans christian andersen del nou mileni que mai.

p.d.: shiquetita, viatjar amb tu és un autèntic plaer (i van tres!)

3 comentarios:

Chica fina opina dijo...

Amsterdam emociona per sí mateixa, tens raó.

montse dijo...

quina enveja!!!!! jo tinc moltes ganes d'anar-hi!
jo et proposo que posis més fotitos per fer-nos les dents més llarges... i que després la resta et poguem fer enveja a tu quan hi anem!!!
smuakisenormesgrandotespertu!

Anónimo dijo...

Veo que has allargat l´entrada ya decia yo que m´estranyava que no parlessis dels restaurans Amsterdamesos

Porque que pasa? Que en Amsterdam tb si troben restaurants grecs, xinos, italians,....(:-))

Bueno neng el disabte revelare les foticos y a veure com queden ja te les donaré diumenge, que vagi molt be el finde