SARDINERO

ja hem tornat de santander i, en contra del previst, hem treballat molt i fet poc el turista. la montse arribava amb moltes ganes de provar la gastronomia del nord, però no contava amb que jo soc un animal instintiu i que em moc per impulsos primaris: la primera nit els meus peus no responien gens i per tal de no caminar més vam acabar menjant en un frankfurt (frustració culinària num.1), el segon dia el meu estòmac no podia més i vam acabar a una pizzeria (frustració culinària num.2). en conclusió, a partir d'aquí vam començar a provar el tapeo cántabro (que dit sigui de passada, des que ens estem globalitzant un pot experimentar-ho a un lizarran o txapela qualsevol).

guies gastronómiques a part, santander té un encant decadent especial, passejar per la playa del sardinero de bon matí, veure el mar d'un color i espuma diferent al que estem acostumats aquí, les mansions oceàniques a primera linea que resulten grandiloqüents i espectrals al mateix temps, l'olor de sal que impregna i corrosiona els carrers i un laberint de caminets que es perden entre patis, escales tortes, edificis-eixam dels anys 70, supermercats autòctons i surfistes de dos metres.

el congrés ha sortit de conya, el nostre taller va crear expectació i va tenir molt bona rebuda (de fet ha anat tan bé que es probable que a principi de l'any vinent anem a fer algun taller a pamplona). hem vist conflictes polítics i ponents provocadors, ens han passejat amb cotxe en companyia de gent del ministerio, ens han regalat productes de la terra i buscat per convidar-nos a un sopar de gala (nosaltres, molt elegantment, ens haviem escapat de l'hotel i de tota la seva parafernàlia politicament correcta).

i estar tres dies amb tu, montse, ha estat un plaer. merci per les xerrades nocturnes d'una habitació a l'altra i per oferir-me un punt de vista tan diferent. quan repetim?