À LA LEMON

tornada de paris...
sabem tots el què suposa marxar de viatge, oi? aquella sensació que qualsevol cosa mundana i convencional (la pluja, el gust del pa, un cd, dormir en un llit, veure sortir el sol) feta en un país estranger té un cert je ne sai quoi (ele ese francés ahí, llengua amb la que m'he retrobat durant aquest viatge). hem caminat allò incaminable (carlos, te tomo la imagen prestada cuando decías que de tanto andar se os veía el hueso del talón): camps elisis amunt, marais avall, de la bastilla a la madeleine, pujat per la torre eiffel, baixat per les catacombes (amb entrevista a un baixista heavy inclosa), atravessat l'arc de trimof i navegat pel sena. hem menjat turc (kebabs, falafels), grec (tzatziki, baklavah), francès (crèpes, fondue.. i, si us plau, aneu a sopar a la crèperie imogène. demaneu-me les referències), mexicà (burritos, nachos) i hindú (pakora, arròs basmati). ens hem perdut, trobat, descollonat (proveu de demanar una coca-cola à la lemon i a veure què us diuen els cambrers), sorprès amb l'amabilitat dels parisencs i sobretot posat nostàlgics només tornar.
hi ha un encant en aquesta ciutat que jo, tant avessat als palabreríos, no us puc arribar a descriure. que la meva frustració us serveixi per entendre el que és parís.
shiquetita, viatjar amb tu és un autèntic plaer.