ELECCIONS

s'han acabat definitivament les eleccions. a la ciutat on visc hi ha hagut el canvi que el partit ara al poder prometia. només espero que la màxima aquesta que "el poder corromp" no sigui certa (heu vist la que tenen muntada a marbella, que fins i tot organitzen tours turístics per veure els escenaris reals de l'operació malaya? si es donés el cas d'algun escàndol a la meva ciutat em pregunto quina seria l'atracció estrella...).

personalment són les primeres eleccions en les que m'ha importat que succeïs a la ciutat (un pot votar a partir del 18 anys i no descobrir fins deu anys més tard que la política l'interessa el més mínim). no he votat per afiliació a cap partit sinó per la persona que hi havia al davant. cada líder és la punta d'iceberg d'una força política que acabarà representant en major o menor grau en la seva totalitat i si ja a un equip de dotze persones (com a la feina) tenim caldillo no vull saber l'avecrem que es deu muntar aquests dies a qualsevol ajuntament.

quan es comenta el baix nivell de participació (i de vots en blanc) estaria bé que cada partit reflexionés sobre què coi estan fent de la política en aquest país que ha deixat de resultar interessant als ciutadans. a mi personalment em cansa que els polítics es centrin en respondre de forma enginyosa i insults velats als de l'oposició i que es parli dels pactes i els acords per governar com si s'estigués jugant a un remix del risk i el monopoly. no es tracta de marcar-se una estratègia de màrqueting d'alguna empresa publictària amb seu a algun país nòrdic sinó de recordar la potència d'un acte simple com és ficar un vot dins una urna i la correlació directa que té aquest acte amb l'estat actual de les coses.

de tots els candidats que hi havia a la meva ciutat quatre m'eren coneguts i personalment en coneixia a un. crec que aquest fet és el que em va fer plantejar perquè no m'havia atret la política fins llavors, ni a mi ni a bona part de la gent que conec: no els humanitzem, no sabem res d'ells i no hi ha confiança com per delegar en ells una voluntat personal que s'acaba tornant abstracta (la voluntat del poble, toma eufemismo del año ahí).

una campanya electoral no em fa conèixer a les persones sinó el paper que representen i, per papers, ja tinc els dels vots. l'encert, per mi, està en fer política propera.

richard, un gustazo. santi, felicitats.

només per posar la guinda al post, si entreu aquí podeu passar un test per conèixer la vostra orientació política. si els candidats abans de fer pactes i promeses de coalició se l'administressin crec jo que les coses serien força diferents (com per exemple preveure canvis chaqueteros). per la part que em toca, els meus resultats , no us ho perdeu, em defineixen com a anarquista d'esquerres, proper al dalai lama o a nelson mandela. toma ya.