INTERIORS D'UNA SAMSONITE
la meva vocació d'escaparatista frustrat està sortint a la superficie (efectivament hi ha vocacions frustrades per a tot). la meva habitació ara mateix no té res a envejar a qualsevol aparador d'uns grans magatzems en plena temporada de rebaixes en tèxtil i parament de la llar. estic repassant la llista de tot el que he de ficar dins la maleta i per tal d'evitar operacions d'última hora d'alt risc estratègic (descobrir que he deixat les sabates fora de la maleta un cop a dins ja no hi ha espai ni per a posar-hi una aspirina) o altres més pròpies d'una il·lustració d'escher (que les claus del candau amb el que acabes d'assegurar la cremallera de la maleta estan dins la maleta la cremallera de la qual acabes d'assegurar amb un candau), porto una bona estona comprovant com ho puc fer quebre tot a dins (secundari) i que hi hagi espai per a tot el que pugui comprar allà (primordial).
la maleta queda tal com segueix:
dos texans llargs (uns bastant nous i els altres bastant desgastats; aquests darrers corro el perill que em deixin tirat si faig moviments extrems, com ara muntar en dromedari o perseguir l'eva pel bazar perquè ha trobat alguna ganga, però m'hi arriscaré)
uns texans pirates (per aquells moments en que es fagi patent i real que a egipte la temperatura mitja d'aquest mes és de 42 graus, quan segur que l'únic que em vindrà de gust llavors serà anar despullat pel carrer)
sis samarretes màniga curta, vuit boxers i sis parells de mitjons (dotze dies de viatge i temperatures esperpèntiques poden convertir qualsevol peça de roba bruta dins una maleta en una arma mortal, motiu pel qual hem decidit fer bugades al lavabo del vaixell i de l'hotel; ja m'imagino les cares de les dones de fer feina de l'hotel de mega-luxe a el cairo quan vegin la nostra colecció de roba estesa a la barra de la cortina de la dutxa)
tres samarretes màniga llarga (a la guia diu que per a les nits fresques, però potser cal considerar que, així com fa dos anys a reykjavik vam descobrir que l'estiu islandès és l'equivalent d'un suau hivern mediterrani, potser les nits fresques d'egipte son l'equivalent als dies calurosos d'albacete...)
un parell de bambes (per a fer interminables caminades per les ciutats a mig asfaltar)
unes xancles (per a fer interminables caminades pel desert a mig asfaltar)
un banyador i una tovallola (bàsicament per a la piscina, lo de robar tovalloles de l'hotel tenia gràcia quan anaves a l'institut i a més els hotels, conscients de la quantitat de tovalloles que els desapareixen darrerament, treuen el més florit de la seva producció tèxtil: unes tovalloles que ni les que es fan servir per eixugar els cabells tenyits de lila de les iaies a les perrruqueries)
una gorra (encara no m'he acostumat a portar-la, em sento estrany amb ella, no hi ha model de gorra que em senti bé: amb algunes em sento un aspirant a rapper de segona categoria de la mtv que compensa l'ínfim tamany de la seva genitalitat amb l'excés de tamany de la visera, i amb les altres em sento com un yuppie de la gran ciutat que puja el cap de setmana al poble a pescar i que de sobte té accent de l'interior)
un respall de dents i un tub de pasta (la guia insisteix a no oblidar rentar-nos les dents amb aigua envasada, quin nivell, com seguim així em netejaré la cara amb perrier... i així m'estalvio l'exfoliant)
una pastilla de sabó, xampú, crema hidratant, protector solar, espuma d'afaitar i maquineta (el nivell de pols, contaminació i sol a el cairo és tal que una sessió d'higiene es pot convertir en una obra de restauració renaixentista)
el dni i el passaport (he decidit anar a la policia tan bon punt torni a dir que els he perdut: només pensar que durant quatre anys més he d'ensenyar la mateixa foto...)
els diners (tenim les despeses dels primers set dies cobertes o sigui que farem un intensiu a la capital basat en el regateig més descarat: directament em penso llençar a per les espècies al bazar i alguna cosa d'artesania, la resta serà per a litres de té a la menta i un allau de shwarmes i falafels)
l'ipod i el carregador (actualment està a la meitat de la seva capacitat i al contador diu que hi ha música per aproximadament 4 dies o sigui que crec que vaig ben assortit... de totes formes quina millor forma d'aillar-se dels cants des dels minarets a les tantes de la matinada que els cascs de l'ipod?)
el mòbil i el carregador (mai he acabat d'entendre això de les tarifes roaming però tinc presents les clatellades de movistar cada vegada que he sortit a l'estranger i he intercanviat quatre síl.labes amb algú de casa, per tant aplico la tarifa de mínims: si no dic res es que tot està bé... total, si ens segresten uns xiïtes o ens acorralen uns camells salvatges tampoc crec que ens deixin fer una trucadeta)
la càmera i el carregador de piles (dotze dies de viatge i una mitja de trenta fotos per dia equival a una petita fortuna en revelats i àlbum de fotos... )
la guia (l'eva es fan de les guies visuals d'el país-aguilar i jo de les lonely planet, durant el viatge a penes les mirem, però aquests dies en les estem estudiant com si hi haguessin oposicions al respecte... a l'eva li agraden les que tenen dibuixets perquè així li fan spoilers de les instal.lacions abans d'entrar-hi i a mi m'agraden les revenjes satíriques que els autors de les guies tenen contra llocs i/o restaurants que no els han agradat)
els bitllets i talonaris (activen la meva vena obsessivo-compulsiva, necessito assegurar-me vint vegades que no els he oblidat a casa, millor adonar-se'n a mitja autopista que arribar davant del mostrador amb cara de no s'ho creurà però resulta que...)
medicaments varis (bàsicament per prevenir indigestions i fer front a una mena de tos polar patrocinada per empreses d'aire acondicionat capaces de generar estampes insòlites com veure un autobús amb els vidres entelats mentre a fora es poden fregir ous damunt l'asfalt... la guia diu que els preservatius locals són poc fiables, ja us ho diré, si es dóna el cas)
un parell de llibres (preferiblement que estigui a punt d'acabar-los, no em veig capaç de començar històries noves estant de viatge, només de finalitzar-les).
ja estic a punt per marxar. tot i que em consta que tindrem connexió a internet durant el viatge he decidit no fer-la servir. determinades històries es quedaran obertes aquests dies, potser amb la llum del desert les percebré diferents, potser menjant dàtils al fishawi's coffehouse se'm faran més dolces. altres assumptes es tancaran il·lusòriament mentre sigui fora però m'esperaran a l'aeroport per donar-me la benvinguda tan bon punt torni. i potser algunes d'aquestes històries es perdran pels meandres del nil, flotant primer, enfonsant-se lentament després fins trobar-se amb anubis...
mentre no se'm perdi la maleta, em puc donar per satisfet. la resta, ja es veurà. crònica del viatge a la tornada.
