SILENCIS

silenci són els quatre o cinc primers segons del matí, a pesar que hi hagi sorolls a fora, quan les meves orelles encara no s'han despertat i el món es comença a estructurar davant dels meus ulls, a vegades prenyats encara d'algun somni peculiar de bombolletes i llums borroses.

silenci és l'espai que queda entre cançó i cançó en un cd, que es fa més silenci encara per estar enmig de dos mons sonors, i és inescapable, tant si et compres la música com si te la baixes per internet. existeix la possibilitat de fusionar les cançons, com als cds de razzmatazz de dj amable, però personalment m'agrada mantenir la pausa, la respiració, la personalitat de cada una d'elles.

silenci es fer preguntes en una carta.

silenci són els riures de la romina, quan el seu somriure t'enlluerna però no escoltes res, perquè la veu se li atura, el riure se li acumula a la gola i al cap d'uns segons de sosteniment fa un triple salt mortal i s'ecolta un so esmorteit que et recorda que segueix respirant. la cara se li envermelleix i a vegades, si ets afortuant, se li acumulen unes llagrimetes als ulls.

silenci és un programa de televisió, friki i cultureta, que ens agrada (com a mínim als habitants de la pensió la campanada feliç i a mi) però que canvia d'horari d'emissió cada dos per tres.

silenci és la mort d'algú. no hi ha resposta. i si hi han fantasmes són respostes a mitges.

que desapareguis, que no sàpiga res de tú també és silenci: el silenci de tú (no importa qui dels dos l'alimenti o si els motius són l'orgull, el creure que les coses ja estan bé així, el pensar que és una decisió racional o l'adonar-me de les segones lectures de les meves queixes). tant se val, vol dir et trobo a faltar.

silenci és una de les coses que més valoro de la meva feina, quan porto quaranta minuts intentant passar una visita a un expedient i he escrit la mateixa frase tres vegades perquè és impossible concentrar-me i em colapsa el soroll del telèfon, del timbre, de les visites intempestives, del tema de conversa dels companys, de les demandes del despatx de las jefas, de l'olor a fritanga de la veïna d'abaix que puja pel tub de la ventilació, de l'aloe vera de la taula feliç i aliena a tot, dels cables de telèfon que no arriben a la teva taula i que et fan agafar poses pròpies del twister de mb, de l'aire acondicionat que no funciona (però que us recordo ens permet olorar les sardines de la del quart tercera), del sol que hi ha a fora, de la penombra que hi ha a dins, i del rellotge que per uns moments et sembla que marca les hores marxa enrera. necessito silencis enmig de tant de soroll.

hi ha molts altres silencis, però aquests són els que més se'm fan presents aquests dies.

GIR

ahir vaig tornar de vacances. després de 10 dies sense connectar-me a internet, l'eva m'envia un sms diguent que hi ha una sorpresa, un gir inesperat, a un dels blogs que més visitem ella i jo, i que està al meu llistat de links. chica fina opina no tan sols ha decidit concloure la seva experiència on-line sota aquest nom sinò que a més ha desvetllat que, en realitat, és un noi.

qui som en realitat? què sabeu de mi? què sabeu de mi els que entreu a aquesta pàgina i no em coneixeu en persona? i als que em toqueu, m'oloreu, mossegeu i abraceu us podria fer les mateixes preguntes: què us mostro de mi i que voleu percebre vosaltres?




david carradine, al final de kill bill vol.2, li deia a uma thurman que en realitat ella era una assassina, a pesar que volgués fingir que era una mare, de la mateixa forma que clark kent en realitat no podia deixar de ser superman per molt que es posés unes gruixudes ulleres de pasta.

si chica fina opina en realitat es chico fino opino, si ets mare i assassina, heroi i ciutadà, bill o david carradine, si ho som tot a la vegada, potser no hi ha girs inesperats. us convé saber, llavors, que és perillòs obviar allò que creiem no ser perquè al cap i a la fi també ho som.

també jo sóc tot el que veieu i a la vegada el que no us espereu de mi.

10 MOTIUS

ningú sap ben bé quin va ser el motiu (segurament perquè llavors cap dels que hi som ara hi erem, senyal inequívoca del ritme d'emigracions cíclic de la feina on treballo) però el fet és que l'antic cap de la nostra delegació va establir fa uns cinc anys un conveni amb un grup editorial de revistes important, motiu pel qual cada mes des de llavors, ens arriben sis revistes a l'oficina. cada una d'elles atrau a un sector determinat del personal (la de cine té acceptació massificada, el que implica que cada dos per tres la trobes a la taula d'algú, a la repisa del w.c., o algú se l'ha emportat a casa; la de llibres, a partir del dia 6 de cada mes ja està damunt la taula de recepció esperant a que algú més la fullegi; les de tipus pràctic (pa un roto, pa un descossío) tenen una vida més perllongada, en funció del moment de l'any i estat del personal; etc..

ara bé, només una de les revistes que ens arriba provoca la mateixa reacció a la plantilla en ple. quan la veiem arribar la fem desaparèixer d'inmediat de la recepció, no per l'ànsia de llegir-la sinò per la vergonya que ens genera rebre-la. es ven com a revista per a la dona moderna i té un format globalitzat (ens consta que el mateix reportatge publicat un mes aquí va sortir fa tres mesos a l'edició de gran bretanya). el contingut no es gaire diferent d'una revista per a adolescents, la diferència està en les marques que s'hi anuncien i el tufillo a exclusividad asequible de la nueva era que desprèn. el 50% de la revista gira entorn a les mil i una fòrmules per atraure als homes i retenir-los (amb colors lluents i com a mínim tres signes d'exclamació absoluta, en plan, esta es la verdad que tu, pobre infeliz, necesitas). proposen tests a les seves lectores que en el millor dels casos són a (entre 0-5 punts): infantils, b (entre 5-10 punts): materialistes o c (entre 10 i 15 punts): fan plantejar a quina classe de personal se li estan concedint llicenciatures de periodisme. elaboren monogràfics antològics, com ara:

"com conèixer algú per les seves sabates?" -cinc anys de psicologia i ara resulta que si et poses unes diesel en comptes d'unes camper el teu coeficient intel.lectual fluctúa segons la influència de mart i l'afecte incodicional de la teva mare els dies parells de cada mes-,

"101 gestos sexuals que no et pots perdre" -amb joies com ara (i cito textualment) la nº87: procura que els seus amics envejin el fet que ell estigui amb tú (ea ahí, fomentando los celos y la posesión, que ya en la última declaración de derechos humanos de la onu se consideraban valores fundamentales para la evolución de la especie) o la nº76: posa't una minifaldilla de noia dolenta (tu tranquila, que aunque seas una vibora y un mal bicho, si no te pones minifaldilla no eres mala) -,

i la nostra preferida "els 10 motius pels quals tota noia ha de tenir un amic gay" -primer: saben de roba tant com tú (em pregunto com ho faran les meves amigues per vestir-se sense la meva ajuda?), segon: els hi agrada la música disco i el house (m'oblidava que això és un motiu indispensable per relacionar-se amb els demés, a més, com a mi m'agrada la musica alternativa potser no soc gay, dios, qué engañado he estado todo este tiempo!), tercer: no et podran robar mai el xicot (habéis leído bien, sí) etc.

us preguntareu com és que no hem anulat la subscripció de semejante engendro de revista, llavors? la resposta és simple: personalment em proporciona articles bonissims per treballar estereotips masclistes amb els homes que atenc des de la perspectiva de les dones.
i pel que fa a la resta de l'oficina, crec que ni amb el jueves riguem tant... (encara que també ens fagi por)