entrada fulgurant del nou any (per cert, benvinguts sigueu). el sopar a la casa de l'eva de santa llogaia (amb dancing, fiesta y cachondeo inclosos) ja havia estat molt bé: que sí un anunci de casament per aquí, que si unes fotos amb cares esperpèntiques per allà, que si fel.lacions simulades a neules, que si ara rajem la programació de la tele (on em va la huguet amb aquest pelucón?), que si campanades new-age a tv3, etc.
però només l'eva podia posar el toc màgic i kitsch de la nit fent-se un, segons ella, petit tall al dit amb un ganivet mentres l'ensabonava. conclusió: tots amb el cotxe cap a la clínica santa creu a la 1.30 de la matinada de cap d'any, l'eva amb un pedal estupendu, explicant-li acudits al metge mentres aquest li cosia el dit (ell també es va animar a explicar-ne uns quants, el pobre home no tenia res millor a fer) i l'infermera li posava una anti-tetànica en plan estoque del cordobés i nosaltres, cual reporteros del national geographic, enregistrant-ho amb là càmera de fotos i el mòbil.
la resta de la nit va tenir el seu punt (verbigràcia etílica) i vam acabar esmorzant xocolata al carrer a les 7 de la matinada reflexionant sobre l'amor i les històries que hi muntem al damunt.
l'eva ja havia pronosticat a la seva manera la seva voluntat de negar l'inici del 2007 felicitant a tothom per accident amb un "feliç 2008".
saltar-se 365 dies a la torera té un càstig kàrmic... tres punts per l'eva (de sutura, en el seu cas)
