OFF LINE

després d'una trepitjada accidental (tot i que els gestàltics diuen que res és accidental) ahir per la nit, el meu mòdem ha passat a millor vida. conclusió: si els de jazztel es posen les piles tornaré a tenir connexió a finals de mes. fins llavors em veuré com una ànima en pena pul·lulant damutn dels teclats aliens a l'espera de poder ser seduït per les perverses ones de al pantalla que... en resum, a okupar ordinadors foranis s'ha dit (el que és més, no vulgeu saber l'ordinador des del que estic escriguent ara mateix...)

es curiós, no? vull dir, això d'estar fora de linia... em fa pensar en que quan no tens internet no el necessites, quan el tens creus que no en depens i quan desapareix et mires els módems amb salivera... una mica com l'amor. sí, ho heu endevinat, estic amb la vena sentimental a tope...

en fi, us seguiré informant des de l'e-xili.

pd: evidentment això implica suspensió temporal de la disponibilitat dels tibus. una cosa és okupar pcs, l'altra instalar-hi l'emule per la face...

no vull no saber dir no / no vull estar-me preguntant si puc ser amic teu / no vull acceptar aquesta feina / no tinc ganes de veure't / no m'agrada que em questionis / no em sap greu / no vull contestar-te els sms's / no vull que t'interessis per mi només quan et passa alguna cosa / no vull ser el teu fill perfecte / no m'agrada el fet d'haver-me de passar un dia assegut a la teva taula / no vull dir "no puc" quan el que em passa es que "no vull" /no penso el mateix que tu / no vull fer veure que no estic enfadat / no sento que sigui un 3 / no vull responsabilitzar-te del que em passa / no vull marxar / no vull que no em donis res a canvi / no vull dir coses que no sento / no vull perdre't

... si?

037038

els nous tibus estan a punt de sortir. si els voleu baixar de l'emule, a partir del 21 de setembre, els heu de buscar com a arxius amb l'entrada "TIBU037038".

PLOU

plou. hi ha núvols negres, llamps elèctrics, basses d'aigua i llums de neó.
plou. hi ha talls de llum, pous de fang, cables d'alta tensió penjant, esllavissades i trons.
plou. hi ha problemes al tren, vies tallades, operaris de renfe amables a les 9 de la nit, turistes amb mala lluna que increpen fantasmes del passat i conductors d'autobusos suplents que fan hores extres i que no saben quan cobraran.
però també hi ha un amic especial que no va a treballar perqué precisament plou, i com no treballa em diu d'anar a dinar, i vaig a dinar amb ell i em convida, i com plou m'anulen una darrera visita i penso en fer un café amb ell, i quan no sé si tornaré a casa m'ofereix de dormir a casa seva.

hi ha dies que plou, sí, però no estan malament del tot.
merci, rei.

(RE)START

així com fa un mes i pocs dies elogiava l'arribada del primer dia de vacances no sé jo si podria fer el mateix amb el primer dia de tornada.
avui, mentres esmorzavem amb les de la feina, parlavem de què fariem en l'hipotètic cas que ens toqués la loteria, però no una loteria d'uns quants milions sinò suficients euros com per no necessitar viure treballant mai més (posats a fer algo, fem-ho bé). la laura i jo hem arribat a una mateixa conclusió: l'estat de l'esser humà no és el de treballar, treballar és quelcom social. tenim molt clar que de ser milionaris no treballariem. i la suposada realització personal? bé, en el meu cas hi ha infinitat de paisos per visitar, hobbies que desenvolupar, llibres que llegir, cds que escoltar, pel·lícules que disfrutar, etc, etc, etc. per suposat que la meva realització no passaria per la meva feina.
i afegeixo aquí una brillant reflexió de la meva cap: de la mateixa manera que paguem per les coses que ens agraden i volem, no creieu que si treballar fos tan gratificant com diuen no ens haurien de recompensar cada mes sinó que hauríem de pagar nosaltres?
ja us dic jo que aquestes perles filosòfiques només es recullen (com es recull el raïm moscatell i el xarel.lo) durant la primera setmana de setembre.
ai, i encara queden dotze setmanes per marxar a amsterdam...

PERDONES ROMANTICONES

quin gustasso el concert de pastora ahir a l'acústica (comparat amb el que vam veure l'eva i jo a platea l'octubre passat aquest va ser molt més electrònic, i el so va deixar una mica que desitjar alguns moments, però bravo pel festival que ens van donar els riba and company).
i quin gustasso, també, trobar gent estimada mentres la dolo se marcaba un "lunes" boníssim i sonaba de fons "no habría dudas, ni broncas, ni perdones romanticones..." després de tant de temps: marta, inna, anabel, vero, marc, montse, vik, laura, marta, didi, kaki...
hi ha abraçades, somriures, mirades que salten el temps i la distància.

SLABLANG / PRIMPERAN

fet 1:

de tots és sabut els noms estranys (en suec, diuen) que els posen als productes d'ikea. slablang, per exemple, és el nom del despertador que em vaig comprar el dimecres passat. l'eva anava a comprar coses pel pis i al final l'irene i jo vam acabar emplenant-li el cotxe. en fi... ja es sap el que té ikea...

fet 2:

de tots és sabut els noms estranys (genèrics, en diuen) que els posen als fàrmacs. primperan, per exemple, és el nom del fàrmac que m'he estat prenent aquesta nit per la gastrointeritis que he agafat. per tant, dj goldengate avui no actua al maçart (amb les ganes que tenia, us prometo que queda pendent!). en fi... ja es sap el que té la llei de murphy...

conclusió:

l'excés d'assistència a ikea pot produir gastrointeritis?