LE LE LE

le le le s'ha convertit d'uns mesos cap aquí en una expressió freqüent entre els meus. l'orígen de tan festiva expressió cal buscar-lo en la yayita de l'eva (promotora d'altres perles de la llengua ibèrica tipus: "niña, llevo ensssima er desasosiego de la rasssa humana"), concretament en la reconversió de la paraula chicle que sota su arte y poderío passa a ser chiquele. l'eva, molt inocentment (o no tant), li va fer d'eco i va respondre le le le, y asi se inició el fenómeno que nos ocupa.
veiem alguns exemples d'us del le le le:
a) com a mode de salutació per telèfon (dejando en el olvido los pasados de moda diga, digame y digamelón)
b) com a forma de fer playback quan un no es sap la lletra d'una cançó (el nonaino-nonaino està más visto que la igartiburu en la primera y lo del kiwi-melón es moda de un día)
c) com a forma d'allargar paraules que acabin en le o en lo que nos de la gana (sirvan de ejemplo mi mismo nombre, que passa a ser alelelele; adjetivos en expresiones como "que agradabelelele eres"; o mutaciones de segundo grado como holalala).
eva, sergio, rebeca, fina, benoit (que por lo de ser francés convierte el oh la là en oh la là le le le) , silvia i jo mateix som fans acèrrims del seu ús, el que sovint ens comporta mirades d'incomprensió dels altres (que per cert ni ens van ni ens venen).

us convido des d'aquí a incorporar-lo quan vulgueu i a difondre'l (sirva todo esto de homenaje a la yayita).